És dilluns i acaba el mes. La peresa empaita de valent i costa déu i ajut que les bieles de la pensa i de la voluntat engeguin ben llatines, sense que el frec de ròtules i articulacions desperti qui encara dorm. Duc el dilluns, per tant; molt de dilluns, val a dir. Com per recordar
Les llànties acompanyen les roses més plantoses en el seu sacrifici. La nit escrita accepta les ofrenes. Cuiten a fregar l’èxtasi els dansaires que juguen amb el foc cercant oracles. Té la mirada de l’aigua, la núvia, en obrir el ball que clou la cerimònia. Esclataran més flors, li xiuxiueja el nuvi prenent-li amb
Dijous passat, 26 de juny, a Can Alcover, Enric Marín, doctor en Ciències de la Informació, membre de la Societat Catalana de Comunicació i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, parlà del “Procés sobiranista de Catalunya i Països Catalans”, convidat pel Grup Blanquerna. Marín emmarcà a grans trets el procés sobiranista del Principat en una
En vida de Franco, sobretot al final de la seva vida, sovintejaren arreu les pintades a favor de tot allò que ell odiava. Qualsevol paret, basta o acurada, o façana eren susceptibles de ser grafiades. La majoria eren proclames innocents, escrites a l’atropellada i a brotxa -els esprais encara no eren corrents- que clamaven a
Pere Rosselló Bover (Palma, 1956), catedràtic de Filologia Catalana a la UIB i escriptor guardonat, entre d’altres, amb els premis Ciutat de Manacor, Ciutat de Palma, Bernat Vidal i Tomàs i Guillem Cifre de Colonya, acaba d’editar a Lleonard Muntaner, “Illa Crucis”, “un clam en vers contra la destrucció física i cultural a què la
Mentre engoleix les paraules, en haver dinat, sent, llunyà, un piano. No reconeix de qui és la peça que toquen i que li arriba amb una netedat esfereïdora. L’intèrpret la diu amb confiança aclaparadora. S’envia les paraules a plaer i assaborint-les, com la mar qui nedar no sap. N’ha esdevingut expert, en engolar mots, des
Conten les cròniques que la processó del Corpus d’ahir, a Palma, no va ser seguida per tanta gent com en anys anteriors. Diuen també, aquestes cròniques, que no abundaren les balconades engalanades ni la murta ni els pètals en els carrers. I tanmateix, no hi faltà cap element per fer-la ben lluïda: la policia muntada,
L’impresident Bauzá va signar divendres (almenys en l’edició digital) un article a El Mundo que titulà pomposament “El viaje de Baleares con Felipe VI”. Enigmàtic i juganer, l’impresident. Per esbrinar el perquè d’aquest títol, el lector haurà d’esperar al tercer paràgraf: es refereix al viatge que compartí l’impresident amb l’aleshores príncep d’Astúries i senyora a
Diu el nostre refranyer que «Dos reis a casa pobra, un hi sobra». Si la casa és paupèrrima, deuen sobrar tots dos. Ho dic perquè els súbdits espanyols, durant unes hores deixaren de tenir rei (o el tingueren abdicat) passades les quals en tingueren dos. Prop de quaranta anys de transició no han estat suficients
Diuen que en algun indret desconegut del fons més abissal de la Mar Nostra hi reposa la mare del món. S’hi retirà, conten, extenuada, en haver acabat d’omplir d’ocells l’aire, la mar de peixos i de persones i salvatgina l’escorça terrenal. Diuen també que no abandona mai el seu tàlem d’arena i algues, i
Comanden els ases de les millors cases bones, bé que ho sap la crueltat que assetja la vida de qui fuig de la neurastènia. Per més afegir al banyat amb forta olor de femta el temps perd massa hores guarint les ferides de qui no té llengua per llepar-se les nafres. Gens no consola
Els 40 dies de la vaga de fam –i els corresponents a la convalescència- que Jaume Sastre ha viscut a Sa Casa Llarga han estat un constant entrar i sortir de persones individuals o en grups petits o nombrosos que li volien donar suport exprés i personal. Complementàriament, s’han organitzat actes de tota mena, des
Consideren que la indiferència i insensibilitat mostrada en la vaga de fam de Jaume Sastre per a reclamar diàleg és una mostra del deteriorament democràtic propiciat per Bauzá i que afecta a tots els àmbits socials: educació, cultura, llengua, drets socials, territori i identitat. La mostra de coratge i determinació de Jaume Sastre en
He somniat que un dels meus millors amics moria de manera sobtada. En les darreres setmanes s’han mort així, de cop, persones apropades, d’altres a qui apreuava i un amic de la infància. La mort del bon amic, en el somni, m’era comunicada mentre passejava pel Born, el matí d’un diumenge amb sol estiuenc però
Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) acaba d’editar “Origen” a l’editorial 3i4, recull que va ser guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés de Poesia 2013. Són 52 poemes dividits en 5 parts de marcat to elegíac de qui se sap en domini del dubte i del dolor; de la incertesa; de la manca del cos que