marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
27 de juny de 2014
0 comentaris
DE PINTADES, UN JUTGE I UN FISCAL
En vida de Franco, sobretot al final de la seva vida, sovintejaren arreu les pintades a favor de tot allò que ell odiava. Qualsevol paret, basta o acurada, o façana eren susceptibles de ser grafiades. La majoria eren proclames innocents, escrites a l’atropellada i a brotxa -els esprais encara no eren corrents- que clamaven a favor de la llibertat, per sobre de qualsevol altra qüestió.
Eren desitjos escrits molt efímers perquè ben aviat l’autoritat governativa n’ordenava la desaparició, que es feia de distintes maneres. Si el llenç on s’havia escrit era de pedra, els dissolvents se’n feien càrrec. Si es tractava de llenços més primaris fets de totxos o marès, s’hi solia aplicar una mà de pintura grisa, com el color del vestit de la policia armada, que se li deia, o el temps, quan el generalot no el tenyia de sang humana.
En algunes ocasions, els operaris governatius, en lloc de la pintura grisa, s’entretenien a camuflar el missatge escrit reconvertint cada lletra en un quadrat o altra forma geomètrica bàsica. D’aquesta manera, no es podia llegir a la primera llambregada què s’hi deia, però si es tenia la cura de comptar les formes geomètriques dissimuladores, hom es feia una idea del que es volia transmetre.
Ves per on, he recordat això de les pintades i la seva desactivació en llegir i sentir què n’opina el fiscal Pedro Horrach de la imputació de la ciutadana Cristina de Borbó i Grècia decretada pel jutge José Castro. Per un moment, he pensat que parlava l’advocat defensor d’aquesta ciutadana i no el fiscal. Considera Horrach que el jutge Castro s’ha deixat endur pels mitjans de comunicació i tota la remor informativa generada al voltant del cas Nóos, i aventura que ha decretat la imputació “per ser qui és” la implicada. «Dona Cristina és culpable no se sap ben bé de què, per a continuació emprendre una intensa prospecció per veure si l’enxampa en un fet il·legal». «Existeix contaminació judicial per la influència dels mitjans de comunicació». Sorprenent, la veritat.
És com si el jutge José Castro hagués fet una pintada en la façana del palau de justícia dient “Imputem la infanta” i immediatament comparegués l’operari governamental Pedro Horrach i convertís cada lletra en un quadrat grotesc.
En algunes ocasions, els operaris governatius, en lloc de la pintura grisa, s’entretenien a camuflar el missatge escrit reconvertint cada lletra en un quadrat o altra forma geomètrica bàsica. D’aquesta manera, no es podia llegir a la primera llambregada què s’hi deia, però si es tenia la cura de comptar les formes geomètriques dissimuladores, hom es feia una idea del que es volia transmetre.
Ves per on, he recordat això de les pintades i la seva desactivació en llegir i sentir què n’opina el fiscal Pedro Horrach de la imputació de la ciutadana Cristina de Borbó i Grècia decretada pel jutge José Castro. Per un moment, he pensat que parlava l’advocat defensor d’aquesta ciutadana i no el fiscal. Considera Horrach que el jutge Castro s’ha deixat endur pels mitjans de comunicació i tota la remor informativa generada al voltant del cas Nóos, i aventura que ha decretat la imputació “per ser qui és” la implicada. «Dona Cristina és culpable no se sap ben bé de què, per a continuació emprendre una intensa prospecció per veure si l’enxampa en un fet il·legal». «Existeix contaminació judicial per la influència dels mitjans de comunicació». Sorprenent, la veritat.
És com si el jutge José Castro hagués fet una pintada en la façana del palau de justícia dient “Imputem la infanta” i immediatament comparegués l’operari governamental Pedro Horrach i convertís cada lletra en un quadrat grotesc.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!