marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
28 de juny de 2014
0 comentaris
SEREM ALLÒ QUE VULGUEM SER
Dijous passat, 26 de juny, a Can Alcover, Enric Marín, doctor en Ciències de la Informació, membre de la Societat Catalana de Comunicació i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, parlà del “Procés sobiranista de Catalunya i Països Catalans”, convidat pel Grup Blanquerna.
Marín emmarcà a grans trets el procés sobiranista del Principat en una crisi múltiple: d’una banda, l’econòmica; de l’altra la crisi sistèmica de l’Estat espanyol i finalment la crisi de la globalització.
En el segle XVIII els actuals Països Catalans perden les llibertats i s’incorporen a un estat nacional que tres segles després entra en crisi. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que el ribot constitucional desactiva completament, suposa el darrer intent d’encaixar el Principat a l’Estat espanyol. En aquest sentit, a parer de Marín, el Tribunal Constitucional no accepta allò que volen ser els catalans perquè no encaixa dins Espanya. Per tant, exclou aquesta voluntat nacional i és a partir d’aquest no constitucional als anhels catalans que neix el dret a decidir.
Quant a la crisi de la globalització, Marín digué que ens trobam en la darrera fase d’expansió del capitalisme, amb la revolució comunicativa com a divisa, que marcarà el final d’etapa d’aquí a 10 o quinze anys. Si amb l’entrada a la modernitat, a través de la revolució industrial, perdem les nostres llibertats nacionals, al final d’aquest llarg cicle, les recuperarem, a parer de Marín.
No té aturador, el procés emancipador principatí, perquè ningú no pot evitar la decisió democràtica d’un poble. En aquest sentit, Enric Marín incidí en el fet que el Principat és més fort del que sembla i l’Estat espanyol més feble del que transcendeix. Per això, “serem allò que vulguem ser”.
Quant al significat i repercussions de l’emancipació del Principat a la resta de Països Catalans, Marín indicà que dependrà, essencialment, de com ho atengui i valori la ciutadania, ja que el procés sobiranista principatí neix de baix i des de baix empeny, l’única manera d’aconseguir l’objectiu final. Si hagués començat des de dalt cap a baix, ben segur que no hauria tingut la força imparable que presenta ara.
En el segle XVIII els actuals Països Catalans perden les llibertats i s’incorporen a un estat nacional que tres segles després entra en crisi. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que el ribot constitucional desactiva completament, suposa el darrer intent d’encaixar el Principat a l’Estat espanyol. En aquest sentit, a parer de Marín, el Tribunal Constitucional no accepta allò que volen ser els catalans perquè no encaixa dins Espanya. Per tant, exclou aquesta voluntat nacional i és a partir d’aquest no constitucional als anhels catalans que neix el dret a decidir.
Quant a la crisi de la globalització, Marín digué que ens trobam en la darrera fase d’expansió del capitalisme, amb la revolució comunicativa com a divisa, que marcarà el final d’etapa d’aquí a 10 o quinze anys. Si amb l’entrada a la modernitat, a través de la revolució industrial, perdem les nostres llibertats nacionals, al final d’aquest llarg cicle, les recuperarem, a parer de Marín.
No té aturador, el procés emancipador principatí, perquè ningú no pot evitar la decisió democràtica d’un poble. En aquest sentit, Enric Marín incidí en el fet que el Principat és més fort del que sembla i l’Estat espanyol més feble del que transcendeix. Per això, “serem allò que vulguem ser”.
Quant al significat i repercussions de l’emancipació del Principat a la resta de Països Catalans, Marín indicà que dependrà, essencialment, de com ho atengui i valori la ciutadania, ja que el procés sobiranista principatí neix de baix i des de baix empeny, l’única manera d’aconseguir l’objectiu final. Si hagués començat des de dalt cap a baix, ben segur que no hauria tingut la força imparable que presenta ara.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!