marginàlies

Conten les cròniques que la processó del Corpus d’ahir, a Palma, no va ser seguida per tanta gent com en anys anteriors. Diuen també, aquestes cròniques, que no abundaren les balconades engalanades ni la murta ni els pètals en els carrers. I tanmateix, no hi faltà cap element per fer-la ben lluïda: la policia muntada, la banda de música municipal, els tamborers de la Sala, els cossiers i els cavallets, i els gegants de Palma -en Tomeu i na Margalida- que també saludaren la custòdia de Cort estant.

Probablement, aquesta processó deu estar inclosa en la llista d’elements a difondre del programa “Passion for Palma” engegat per l’Ajuntament de Palma per convertir qualsevol acte ciutadà en esca turística, perquè ja se sap que tota la ciutat -ciutadania inclosa- esdevé reclam turístic per a gaudi de visitants. Poca broma. Es veu, però, que el Corpus no ha calat entre els visitants que comencen a estibar els hotels i els arenals.
Com sigui, el Corpus s’ha d’entendre estrictament com una festa religiosa la vivència de la qual no s’ha de mesurar per l’impacte que pugui tenir entre els turistes i altres badocaires mesurat pel seu nombre. De la mateixa manera -i per això- s’hauria de suprimir la interpretació de la Marxa Reial, que ahir va sonar dues vegades: en sortir la custòdia de la Seu i a la plaça de Cort. El laïcisme de l’Estat tan constitucional com el nou rei -segons que va dir ell en la proclamació- s’ha de palesar clarament en actes com aquest. Cap sentit no té que tres regidors de l’Ajuntament de Palma abaixin les banderes al pas de la custòdia i que també es faci així al Consell de Mallorca.
I tanmateix, aquesta separació clara i diàfana entre els afers del Cèsar i els de Déu, no ha d’impedir de conèixer elements d’aquesta processó que la fan singular. La lledània, per exemple, la creu que obre la processó. La de la nostra Seu està formada per tres cercles concèntrics fixats en un mànec de fusta. Aquests cercles es cobreixen amb més de 1200 flors de cera. El cercle més gran incorpora nou banderoles daurades i en el centre, un crucifix metàl·lic. Pesa prop de setanta quilos i té dos metres de diàmetre.
A la processó del Corpus de la Seu també hi desfilen les seves insígnies basilicals: el tintinacle i l’ombrel·la, que foren dissenyades per Antoni Gaudí. El tintinacle és una campana petita posada al capdamunt d’un bastó i la ombrel·la el paraigua que cobreix el sacerdot que porta el viàtic.
Més que passió per Palma, cal tenir passió pel coneixement, curt i ras.