marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
25 de juny de 2014
0 comentaris
ILLA CRUCIS, O COM LA BELLESA EXALTA
Pere Rosselló Bover (Palma, 1956), catedràtic de Filologia Catalana a la UIB i escriptor guardonat, entre d’altres, amb els premis Ciutat de Manacor, Ciutat de Palma, Bernat Vidal i Tomàs i Guillem Cifre de Colonya, acaba d’editar a Lleonard Muntaner, “Illa Crucis”, “un clam en vers contra la destrucció física i cultural a què la nostra terra és sotmesa des de fa molt de temps, devastació que s’ha intensificat en els últims anys”.
Adoptant la forma del “Via Crucis”, el devocional catòlic que rememora els instants finals de la vida de Jesús de Natzaret des que és fet pres fins que mor crucificat, Rosselló Bover, a través de les catorze estacions, presenta les moltes malvestats contra l’illa de Mallorca -esdevinguda natzarè- que cometen els governs propis i metropolitans. I ho fa a través del haikú -tres per estació- forma poètica exigent per la concisió que requereix però molt suggerent alhora en deixar obertes totes les vies perquè el lector construeixi imaginaris i engirgoli reflexions.
És en els catorze poemes en prosa que introdueixen les estacions (les “Notícies del Calvari”, com titula Rosselló Bover) on l’autor mostra amb claredat la seva denúncia i on es palesa la mordacitat i l’acidesa de la seva ironia. I, tanmateix, hom està per dir que la graduació de l’agror del vers, dista molt del mal i el dany que es vol infringir al cos de l’illa -el territori- i a l’ànima -la llengua i la cultura. En aquest sentit, i com denuncia Rosselló Bover, el verb que distingeix els actuals governants metropolitans i autòctons és anorrear: fer desaparèixer les manifestacions i els vestigis que personalitzen el poble i els pobladors de l’illa.
“Illa Crucis”, al capdavall, vol notificar que l’Illa, ara mateix, està condemnada a viure sota el jou de la injustícia, situació que és lloada i victorejada tant pel comandament de la metròpoli com pels seus lloctinents illencs. Una humiliació que reclama tant la notificació com el crit que la rebutgi. En paraules de Rosselló: “Tanmateix, calia deixar memòria escrita -i la poesia ha estat la forma amb què ho he volgut expressar- de tot el mal que ens han fet i que ens seguiran fent mentre puguin”. Certament, comencen a abundar els textos assagístics o literaris com aquest que volen reflectir i escampar arreu els assots injustos del poder a un poble indefens i la digníssima reacció d’aquest poble als tropells.
En definitiva, “Illa Crucis” conté una lírica d’altíssima volada que vol ferir la mà que oprimeix i la llei que injustifica; una bellesa aclaparadora que agullona i exalta.
És en els catorze poemes en prosa que introdueixen les estacions (les “Notícies del Calvari”, com titula Rosselló Bover) on l’autor mostra amb claredat la seva denúncia i on es palesa la mordacitat i l’acidesa de la seva ironia. I, tanmateix, hom està per dir que la graduació de l’agror del vers, dista molt del mal i el dany que es vol infringir al cos de l’illa -el territori- i a l’ànima -la llengua i la cultura. En aquest sentit, i com denuncia Rosselló Bover, el verb que distingeix els actuals governants metropolitans i autòctons és anorrear: fer desaparèixer les manifestacions i els vestigis que personalitzen el poble i els pobladors de l’illa.
“Illa Crucis”, al capdavall, vol notificar que l’Illa, ara mateix, està condemnada a viure sota el jou de la injustícia, situació que és lloada i victorejada tant pel comandament de la metròpoli com pels seus lloctinents illencs. Una humiliació que reclama tant la notificació com el crit que la rebutgi. En paraules de Rosselló: “Tanmateix, calia deixar memòria escrita -i la poesia ha estat la forma amb què ho he volgut expressar- de tot el mal que ens han fet i que ens seguiran fent mentre puguin”. Certament, comencen a abundar els textos assagístics o literaris com aquest que volen reflectir i escampar arreu els assots injustos del poder a un poble indefens i la digníssima reacció d’aquest poble als tropells.
En definitiva, “Illa Crucis” conté una lírica d’altíssima volada que vol ferir la mà que oprimeix i la llei que injustifica; una bellesa aclaparadora que agullona i exalta.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!