marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
29 de juny de 2014
0 comentaris
LA CANÇÓ DE LA ROSA D’AIRE
Les llànties acompanyen les roses
més plantoses en el seu sacrifici.
La nit escrita accepta les ofrenes.
Cuiten a fregar l’èxtasi els dansaires
que juguen amb el foc cercant oracles.
més plantoses en el seu sacrifici.
La nit escrita accepta les ofrenes.
Cuiten a fregar l’èxtasi els dansaires
que juguen amb el foc cercant oracles.
Té la mirada de l’aigua, la núvia,
en obrir el ball que clou la cerimònia.
Esclataran més flors, li xiuxiueja
el nuvi prenent-li amb els seus els llavis.
Poncellarà aquest silenci que hereto
com el millor joiell de la nissaga.
El plany d’un violí testimonia
el prodigi: un nigul de margarides
canta la cançó de la rosa d’aire.
en obrir el ball que clou la cerimònia.
Esclataran més flors, li xiuxiueja
el nuvi prenent-li amb els seus els llavis.
Poncellarà aquest silenci que hereto
com el millor joiell de la nissaga.
El plany d’un violí testimonia
el prodigi: un nigul de margarides
canta la cançó de la rosa d’aire.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!