El passat divendres, l’Escolania del Santuari de Lluc (els Blauets), en el claustre de la basílica cantaren, sota la direcció de Ricard Terrades i amb Andreu Riera al piano, les cançons contingudes en el disc “20 cançons tradicionals“. Es tracta d’un CD coproduït per l’Obra Cultural Balear basat en cançons populars mallorquines. El disc va
Acabat d’aterrar a l’illa després de dos dies a Barcelona, no puc defugir la necessitat gairebé apressant de deixar anotades un grapat de sensacions. El cansament pesa, raó per la qual la polidesa del redactat pot ben bé no aparèixer per enlloc, però la impulsió de la lletra és imparable. Ignor i tot el resultat
El Moviment d’Escoles Mallorquines mostra el seu rebuig frontal a les declaracions fetes pel President de les Balears, José Ramón Bauzá, i pel conseller d’Educació, Rafel Bosch, en les que asseguren que tenen la intenció d’eliminar el model actual d’immersió lingüística a les illes. A parer d’aquests mestres, la immersió lingüística és l’únic model que
El Jutjat de primera instància número 1 de Palma, dia 4 de juliol d’enguany dictà l’embargament de béns en contra de la Fundació Teatre Principal (que depèn íntegrament del Consell de Mallorca) si no feia efectius els 1.727.332,96 euros que encara devia a les empreses que dugueren a terme la reforma del teatre, que s’acabà
El passat dia 3 Vicent Andrés Estellés hagués fet 87 anys. L’any precedent, aquest mateix dia, un grup de blocaires valencians proposaren recordar cada any el poeta de Burjassot el dia del seu naixement. He fet tard, però, com diuen, mai no ho és, tard, si arriba. I em plau de fer-ho recordant ensems Joan
La primera nit que passà a la ciutat, a l’habitació que amb tant d’entusiasme li havia preparat la tia Carme, ni es podia dormir ni podia comptar més enllà del mil quatre-cents. Tenia el cap talment un marge esbaldregat. Li feia la sensació que les pensades que se li acumulaven a la boca del front
Els apàtrides de l’erm no es cansen de dir que la pobresa extrema és la promesa terra de la llibertat. Els mots no paren els peus al temps que calla ni fan resplendir els espais de silenci que marquen els poemes. De què es defensa la pell? Per què recela? No li agrada ser la
Son pare li deia que el canvi de casa que faria ell, de la vila a Ciutat, seria bo i tanmateix li costava creure-ho. Incerteses com aquesta eren resoltes satisfactòriament i sempre pel seu amic Manuel i l’endemà de saber que viuria els dies feiners amb la tia Carme i l’oncle capeller, n’hi volgué parlar.
Fins ara, les escomeses més brutals contra el català s’havien donat al País Valencià i a les Illes Balears, on el Partit Popular no ha dubtat mai a treure els buldòzers en els processos normalitzadors de la nostra parla. Ara, toca el rebre al Principat i, com en els altres països nostres, ho fa en
Son pare havia intentat explicar-li que la mort de sa mare comportava un raig de sacrificis que, entre tots, havien de procurar que fossin el menys dolorosos possibles. I de totes les servituds de tots, les seves serien les més positives, a la llarga, perquè canviaria de casa i podria estudiar el batxillerat sense les
Escarpida es presenta la matinada per la determinació dels somnis, que no han concedit cap treva: boscos d’ombres, sembrats de ganivets regats amb degoteig de bava pútrida. Caragols bovers cavalcant núvols. Llamps a la platja que encenen la mar bronzejada. Lletra esburbada, llosca, fent de mirall a la celístia que fuig debades. Triquets de timbes