marginàlies

Fins ara, les escomeses més brutals contra el català s’havien donat al País Valencià i a les Illes Balears, on el Partit Popular no ha dubtat mai a treure els buldòzers en els processos normalitzadors de la nostra parla. Ara, toca el rebre al Principat i, com en els altres països nostres, ho fa en la línia de flotació del català, que és el sistema educatiu. Tant aquí, com allà, com allà deçà, amb aquestes invectives, lluny de resoldre el conflicte que al·leguen resoldre, no fan més que generar crispació. I d’aquestes exasperacions no se’n pot esperar res de bo, naturalment.

La pau lingüística aconseguida arreu dels nostres territoris –en uns més que en altres, malauradament- a cop de seny i perseverança en l’àmbit de l’educació, ara es veu amenaçada al Principat per aquesta interlocutòria de TSJC; i a Balears per les intencions del Partit Popular d’introduir mesures correctives en la preferència de la llengua catalana per afavorir no els interessos generals de la comunitat educativa, sinó el caprici  d’individualitats intolerants.

Totes aquestes escomeses s’han de considerar proves bàrbares d’estrès per calibrar la potència del català, dels seus parlants i de la capacitat de resposta a les agressions que en els darrers anys han revifat i que tot indica que continuaran amb més mala bava per poc que vegin que la capacitat de reacció decreix. Al cap i a la fi, allò que pretenen, a més d’intimidar el català i els seus parlants, és soscavar la força i potència tant de les reclamacions com de les defenses. Aprofiten, a més, el desconcert econòmic amb la conseqüent capgirada en la llista de les preocupacions ciutadanes per accentuar la catalanofòbia.

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, considera la interlocutòria “una agressió i una persecució a la llengua catalana”. Per això, “entenem que els que persegueixen el català també estan en contra de la
diversitat lingüística”. Considera, a més, que “hi ha una topada entre la llei i la legitimitat democràtica, i això és molt greu, perquè si hem de triar, escollim la legitimitat democràtica”. (http://www.ara.cat/societat/Casals-Omnium_Cultural-llengua-TSJC_0_547146133.html) Encertadíssima. La resposta a aquests afronts serà efectiva si es fa des de tots els territoris que abasta el català; si superam d’una vegada per totes els compartiments políticoadministratius fets a posta per afeblir la nostra llengua. El català no coneix nuclis ni perifèries, raó per la qual el greuge infringit al racó més recòndit, ho és també a tota la catalanoparla. Si actuam tots junts i responem mancomunadament, ens en sortirem. Si no, tornarem a tenir el català en plantofa, que és el que percacen.