CRÒNICA I REFLEXIONS DE L’ ACTE DE SOLIDARITAT A MATARÓ.
Avui al vespre unes dues-centes persones han assistit a l’acte que Solidaritat Catalana per la Indepèndència, ha organitzat a Mataró. Jordi Solé portaveu de la comissió Local i fins fa poc reagrupat, ha fet les presentacions dels principals ponents: Uriel Beltran i Alfons Lopez Tena. Aquests ens han explicat el procés que els va dur, amb Jan Laporta, ha promoure aquest nou moviment polític, analitzant els motius tot i partint – com es sabut – d’orígens polítics diferents-però amb l’experiència comuna dins l’ organització de les consultes per la independència. Després d’escoltar-los se’m fa molt difícil explicar on hi ha la diferència entre Solidaritat i Reagrupament. Defensen programes idèntics, tenen estatègies polítiques similars i es dirigeixen exactament al mateix espai electoral, format per ciutadans que volen canvis en el mapa polític català. Tenen similar extracció social i tots estan disposats a fer costat a una opció independentista, radicalment democràtica, si bé essent part d’un conglomerat ideològic centrat, que no donaria mai suport a extremismes estèrils. Ciutadans que han votat les opcions catalanistes més tradicionals i que ara es poden sentir cridats a reforçar una força clarament independentista, sempre que sigui creïble. Segurament per això, se’ls fa difícil entendre que la diferència estigui en el matís o en el mètode seguit per l’elecció de la candidatura, que si bé prova una voluntat regeneradora, no s’enten que es perdi la possibilitat de començar a saltar la paret d’ Espanya, per una qüestió que veuen secundària o no del tot prioritària. Reagrupament i Solidaritat haurien d’estar condemnats a entendre’s formant ben aviat una gran coalició que donés força, influència i credibilitat a una il·lusió que s’ ha extés per tot el país. Si no ho fan, no sé com s’ho faran per explicar quina de les dues es la millor, amb ofertes idèntiques representades per candidats diferents. Solidaritat ha presentat un vídeo, basat en el famós poema de Joan Maragall, si el miressin seguint fil per randa el missatge que conté la unitat seria un fet. Avui però, ho veig molt difícil. Tots hem sentit dir que els pobles que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la, espero que entre tots puguem combatre el fatalisme determinista que conté aquest pronunciament.
http://www.youtube.com/watch?v=Nc6jI-mFV3I&feature=player_embedded#!