El mateix president Montilla va demanar als catalans i les catalanes que participessin a la manifestació que convocava la societat civil. Per tant, el president i amb ell, el govern, s’afegeixen a la manifestació. Com que va dir d’anar darrere una senyera, allò raonable és que el president de la Generalitat i els consellers (i per què no, també el president del Parlament i els membres de la Mesa que hi vulguin ser) vagin darrere una gran senyera. També hi podrien anar els liders de les diverses formacions polítiques parlamentàries. Però la manifestació, l’ha d’encapçalar la societat civil, amb la pancarta i el lema que han decidit.
Poc que hi ha cap problema que el president Montilla vagi al capdavant de la manifestació; però això no hauria de treure el protagonisme de la societat civil, ni molt menys esvair-ne el lema diàfan que aquesta ha decidit.
A la manifestació hi hem de ser tots, amb l’ampli ventall de diversitats que això vol dir. Dissabte no es decidirà res, simplement manifestarem molt. Per tant, que cadascú hi digui la seva. No pot ser ni una manifestació autonomista, ni tampoc independentista. No s’ha convocat pas per a defensar l’Espanya de les autonomies, ni per a reclamar la independència. S’ha convocat com a acte de reafirmació, davant la sentència del Constitucional. I esclar que hi haurà autonomistes (i molts!) i independentistes (i molts!). Ningú no hi sobra, tots hi hem de ser. Sumant. Perquè sobretot el que hi haurà és poble, poble que n’està fart de la presa de pèl. I, deixeu-m’ho dir, poble que tampoc és ben clar si no n’està fart tant de la ineficiència dels polítics amb representació parlamentària com dels sorolls sobiranistes de mena autista. Tant se val. Hi hem de ser tots. Sumant.
No puc, doncs, compartir l’editorial de Vicent Partal, avui a Vilaweb. Puc entendre’n l’emprenyada que reflecteix i fins el punt de vista que hi defensa. Me n’alegro que aboni la participació independentista a la manifestació i que engresqui el personal a anar-hi. Hi hem de sumar, en la diversitat. Hi hem de ser tots. I els independentistes, esclar que sí! Però em sembla que dissabte no toca cridar contra ningú de la mateixa manifestació.
A mi, m’unirà ben poc amb molts dels que es manifestaran, autonomistes o independentistes; si ens poséssim a discutir, aviat ens escalfaríem, no en tinc cap mena de dubte. Però sé que dissabte el que toca és buscar la unitat per damunt de tot. Montilla, a qui considero part del problema i no pas de la solució, és el president de la Generalitat i, en una manifestació de país, per mi ell és la institució i no pas exactament la política amb què la gestiona. En aquests moments greus, em nego a obrir o eixamplar esquerdes, em nego a anar en contra ni a favor dels autonomistes i a fotre llenya al foc o llençar aigua a la foguerada sobiranista. Que cadascú hi digui la seva i cridi el que vulgui, però, si us plau, no pas en contra d’altres que també s’estan manifestant.
Que ningú vulgui esbiaixar el poble, ni decantant pancartes, ni cridant contra el president. No perdem força. Sumem, no restem. Dissabte, sumem!
