Cansats o desanimats, fastiguejats o indignats, no deixem d’anar a la manifestació del 10 de juliol
Ara que Presidència de la Generalitat i el PSC (amb el mccarthista Joan Ferran inclòs, practicant una demagògia fastigosa) estan aconseguint que més d’un decideixi no anar a la manifestació, no hi sobra recordar el poema d’Espriu:
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria
Dissabte, 10 de juliol de 2010, ens manifestarem com a país, mal tinguem uns polítics que cansen, quan no fan fàstic o indignen.
Són una nació: nosaltres decidim.
Mal decidirem res, si l’actuació d’aquests polítics de pena ja ens fa quedar a casa!