La neu, quan es deixa veure a Mallorca, sobretot a peu pla, ens estova d’allò més. L’altre vespre, quan a Palma caigueren quatre flòbies, els flaixos de les càmeres de fotos i les expressions d’admiració del veïnat no donaven l’abast. I tanmateix, rar és l’any que la neu no enfarini momentàniament la Serra i l’ompli
En Dionís sabia molt perquè llegia sempre i coses que no agradaven a don Florencio, el mestre mutilat de guerra que només sabia donar garrot, que –dia sí i dia també- deia a sa mare que en Dionís no seria res mai perquè, per molt que llegís, res no li quedava dins la mollera. A
Passa molt poca gent, a l’hora de fer el cafè després de dinar, pel carrer del bar. Poc entreteniment per al client que cap dia no falla a fer el rebentat de rom i el tassó d’aigua del grifó, que ja n’hi ha, proclama. Enceta poques converses, aquest client, encara que, en entrar, empata la
Arribà a casa exhausta i en haver desat la compra escrigué en el bloc de notes: “ara que fa oratge i el plugim acompanya, pujaria a tocar amb el tou dels dits el bec del penell. I em deixaria prendre pel panorama que m’indicàs la seva determinant sageta que mai no contradiu el corrent de
És un costum molt mediterrani, que la gent s’assegui per fer un cafè. Tant si és al bar com a la llar, fins i tot a l’hora que sigui, fer un cafè en companyia implica conversa falaguera i gairebé sempre distensió i bon ànim. Fent un cafè es resolen discrepàncies, se signen bons negocis i,
El cap fa temps que li balla milongues encara que el seu posat no ho denoti. Era gairebé un marrec, quan se li cruixí el cervell. Fins aleshores era un sol de nin, a parer de les veïnes; ben espavilat i llest. Un matí gelat, però, a l’escola, resolent un problema a la pissarra –per
Retornar a casa i retrobar-te amb la quotidianitat que, a voltes, pesa prou, és tot un. Sort que lluny de casa tot s’aprofita i hom ve ben proveït de liti, com les bateries de certs aparells. Retornar a casa des de l’aire, travessant bancs de núvols densos com l’ànsia d’abandonar els grisos, és un luxe,
A les quatre i mitja de la matinada, com assegura l’adagi, les voreres encara no s’han posat. Ni les pistes d’aterratge. La ciutat agraeix el silenci, discontinu tanmateix. Acab de fer la maleta per partir cap a Paris, a l’Expolangue on presentarem la campanya “Un cafè per la llengua” de l’Obra Cultural Balear. I aprofitarem
El monument “a los héroes del crucero Baleares” de sa Feixina, Palma, va ser inaugurat per Franco el 16 de maig de 1947. S’eregí expressament per recordar les víctimes de l’enfonsament d’aquesta nau de guerra del bàndol que s’aixecà en armes contra el govern democràticament elegit de la II República espanyola, dia 6 de març
Floreixen els ametllers: posem a punt els estris d’escriptura, doncs, i untem d’oli de lli la traginada del cervell, que no coneix els angles rectes. Escalfem les mans per poder escriure a cada flor que ja n’hi ha prou de blederia i de ser estugosos. Les velles soques dels ametllers, tan avesades a fer de
Frisava de dinar per fer la becaina. Havia treballat intensament des de les sis del matí en el recull de contes que l’endemà havia de fer a mans de l’editor i notava especialment l’encarcarament del coll. Tenia pressa per lliurar-se al somieig havent pres el cafè. La fatiga li atordia l’atenció. Es ben assegué a