marginàlies

Floreixen els ametllers: posem a punt els estris d’escriptura, doncs, i untem d’oli de lli la traginada del cervell, que no coneix els angles rectes. Escalfem les mans per poder escriure a cada flor que ja n’hi ha prou de blederia i de ser estugosos. Les velles soques dels ametllers, tan avesades a fer de raspall a les ovelles, ens
han de servir de pissarra per escriure-hi amb lletra clara i catalana que la rebel·lia, tot i estar proscrita, no ho ha donat a les cames, encara; que, tot i la puixança de l’estultícia i la pregonesa del servilisme, segueix  raüllant per forjar replicadors i contestataris. Floreixen els ametllers: esmolem la veu per cantar el fred que calciga i les bufandes que invisibilitzen les renúncies i els ulls com punys de bramar greuges. Floreixen els  ametllers i amb ells l’embadaliment. I, tanmateix, deixarem que es tudin els fruits.