Em llevo amb el cos mig baldat per culpa de la nit del lloro que he passat. Potser és una sobredosi, el que tinc, però la cosa va començar amb el TN-Vespre d’ahir. Els dos sabatots contra Bush i les conseqüències de l’escàndol financer Mardoff -que ja esquitxen el fins ara impol·lut tàndem Santander/Botín- em donen els primers arguments
Per primera vegada després de catorze anys avui el senyor Juan, el quiosquer de Sanllehy, no obrirà la seva parada i jo no podré recollir els tres diaris que compro els caps de setmana. Els tres que ni m’ofenen ni em fan sentir vergonya aliena. El quiosquer de Sanllehy s’ha jubilat i després d’anunciar mesos enrere que traspassava el negoci
Escoltem per la ràdio com algú comenta els resultats del darrer Estudi General de Mitjans i, més concretament, la curiosa interpretació que en va fer el Telenotícies de TV3 del dijous passat. Una interpretació que camuflava la notòria baixa de Catalunya Ràdio en la darrera onada i, molt especialment, de l’espai matinal que ha substituït la marxa d’Antoni Bassas. “Quina barra!”,
(La sèrie comença aquí) Aquesta sèrie d’apunts sobre la plaça Lesseps que, de moment, s’acaba aquí vaig començar-la ponderant la figura d’Albert Viaplana, un dels arquitectes més prestigiosos que tenim actualment a casa nostra. També expressava la meva manca de fe en l’existència d’una solució suficient i satisfactòria per endreçar un espai tan complex i desarticulat com és la plaça
Avui, com cada matí, en sortir de casa dic adéu a l’A. Està fent la seva sessió diària de gimnàs i estiraments. “Vigila. Sembla que plou fort”, em diu. Al replà, mentre arriba l’ascensor em ve a la memòria el “Cuidado!” (amb una o final amb indicis d’u) que ma mare li deia sistemàticament a mon pare quan
Tocat encara per la notícia de la mort de l’arabista Mikel de Epalza, autor de la traducció al català de l’Alcorà, una obra que, com diu Vicent Partal (vegeu aquí) enalteix la nostra llengua i la nostra cultura, m’he enfilat a la bicicleta estàtica per fer el meu quart d’hora d’exercici matiner amb l’acompanyament imprescindible del
No m’estranyaria gens que la Carme-Laura tingués ja previst de parlar-ne en algun d’aquells magnífics apunts en els que evoca escenes de la vida quotidiana de fa mig segle. Si és així el llegirem amb la fruïció habitual. Ho dic perquè ara és l’època idònia per parlar de les felicitacions de Nadal de la meva infantesa (Ferrándiz, l’escombriaire, el sereno…)
Diu Alfred Bosch: “Posats a buscar amics, busquem-ne de sòlids. O no ens capfiquem tant per les amistats, caram, no ens ha d’espantar sentir-nos sols. El primer pas necessari cap a l’emancipació, personal o no però ben servida, és fer-te tu mateix el llit. Encara que perdis els idil·lis de joventut, t’hi hagis de ficar
Els seguidors d’aquestes Totxanes més observadors s’hauran adonat que des de fa una setmana al capdamunt de la llista dels meus enllaços recomanats (que trobareu en la columna de la dreta de la pantalla) hi ha un accés que us porta a un Bloc nou. El seu nom és “Astrologia psicològica” i es tracta d’una proposta d’allò més interessant de la qual
(La sèrie comença aquí)Si algun qualificatiu li va com anell al dit a l’espai que els barcelonins coneixem amb el nom de plaça Lesseps aquest és, sens dubte, el de “caòtic”. Ara i des de fa una pila d’anys. Més concretament des que, en l’època de l’alcalde Porcioles, es va adaptar per fer-hi passar el primer cinturó
Dels vint apunts que he escrit durant el mes de novembre els 10 més visitats han estat: * 1) “Històries del paradís”, de Xavi Sarrià: un bon llibre. (vegeu-lo aquí) * 2) Avui, pàgina 4: una magnífica carta al director i el “cacic” Pujol. (vegeu-lo aquí) * 3) Cosmopolites “de lo Lindo”. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Va forta, la senyora Nebrera… (vegeu-lo aquí)*