Em faràs tornar xoroia!, era una de les exclamacions de mumare que, de menut i quan la feia enrabiar, més m’espantaven. Davant aquest plany, les clatellades testimonials que queien molt adesiara, eren carícies. Per l’èmfasi i els gests que imprimia en dir-ho, intuïa que em volia indicar que, amb el meu comportament insensat, la faria
Dijous passat vaig assistir a la presentació que, a Can Alcover, Lluís Maicas i Pere J. Martorell varen fer de la novel·la “Ombres de tardor”, de l’inquer (1938) Jaume Armengol. Es tracta d’una obra densa (461 pàgines) que repassa els moments clau d’una saga familiar que abasta cinc generacions. L’autor, abans d’entrar-hi, ens assabenta que
Maons al capdavall, l’un sobre l’altre, i estretes espitlleres que es voldrien finestres com receptacles únics, altars de privilegi des d’on copsar que el món caurà tant com el dia. I l’home, mortalment arrecerat, guarit amb els cognoms de l’ésser cívic, participa de lluny de tots els enderrocs oi engendra paradisos a una cleda. Fa
El capitalisme ha fet cuec. Els xots passadors que han renegat sempre dels estats intervencionistes, ara que els seus trasts –o trusts- han fet figa, hi recorren perquè els eixuguin deutes i llàgrimes de rapinyaire. D’aquest cruixit –o crac, o crec, o circ- és obvi que en pagaran les pitjors conseqüències els de sempre: els
A voltes hom té necessitat de gitar qui sap què i no troba cap meremec que li faciliti la feina. És propi dels ansiosos, dels que ben aviat es curtcircuiten, cercar debades una baula on fermar l’ase dels neguits quan esperoneja de valent. Amb aquestes cabòries –i ja em perdonarà el president polònic– he travelat
L’Obra Cultural Balear acaba d’engegar una nova campanya per incentivar l’ús social del català. Sota l’enunciat d’”Un cafè per la llengua”, l’entitat es proposa, al llarg de l’any 2009, fer entre quinze i vint mil cafès a tot l’arxipèlag amb persones de tots els àmbits socials per animar-les a què usin el català arreu i
només en neixen pregàries de claudicacions i silicis. I no estam per retre l’einam del tros que ens dóna el pa i l’honra, és clar. De les abadies han d’arribar els cronistes, els cants de glòria i els alarits per anar nets i cara alta per sota els arcs de triomf que ens esperen allà
Dels desposseïts, tothom en fa estels. Bé ho saben els licantrops quan udolen a la lluna i als devots a les pel·lícules de por. És clar: feim d’extres de films de sèrie B, que sempre acaben com cal: amb el bo ben pentinat i besant la dona bleda amb els llavis closos. Així, no ha
Cap paraula no li quedava per afrontar amb garanties la derrota. Què en diuen d’això, els falziots?, es demana amb les mans balbes. Recorda que varen ser els darrers que veieren la seva veu córrer el xoquí rere les rates. Retornà feta un Llàtzer, la veu, sense cap ferida greu ni infectada però sense grapa,
Què són aquests crits? D’on ve tanta lulea? Que calli l’al·lotada, que el cap em rebentarà. Davallau, per favor, i foteu-los dos crits perquè se’n vagin, per l’amor de Déu, que ni curar al llit les maldecapades puc! Si en Nasi fos aquí ja ho hauria resolt. Amb un xit els faria fugir. Bo era
El debat sobre el finançament dit autonòmic, en el nostre territori d’illes, no ha calat en la ciutadania com seria desitjable; no ha entrat a les llars i així no anam. Costa, encara, fer arribar a la població les dades que indiquen de forma clara el maltractament fiscal que ens infringeix l’Estat. Ha calat molt
S’entorcilla el mirar com el fum dels senyals que no presagien bonances. I mira que s’hi afanyen, els xamans i altres endevinadors, a obrir pas a taumaturgs ovençans en l’art miracler. S’entorcilla la pensa quan venç la calabruixada i el vent que ve de baix fa estralls en els sementers. O quan veu l’esbaldrec del
Fa un mes que morí el seu home i de llavors ençà no ha fet dia bo. Això ho diu tot, proclama ella; això vol dir que encara no era hora d’anar-se’n. I se n’anà sense dir res, ni cap besada em deixà. No li vaig poder prendre el darrer glop de consciència per fer
Avui se celebra el dia mundial de la lluita contra la sida. Per mi seria més encertat dedicar-lo a donar suport a les persones que la pateixen. És clar que se n’ha de parlar –i no només avui- per tal que la informació veraç i de primera mà corri tan aviat i efectiva com el