Denejar paraules, sí, molt millor que captar-ne. De vegades, el pànic no s’esdevé davant un full en blanc que espera, boca i cames oberts, una torrentada de lletres, sinó quan, acarat al caramull de mots que fa goig, el descart s’imposa, aquí los bons i su-allà los mals. Poques coses hi ha més enjogassades, estimulants
Durant aquest any que ja acaba l’OCB ha festejat amb distints actes els seus primers 45 anys de navegació. El mes de setembre, una bona representació dels seus socis es reuniren a Lluc per homenatjar els quatre membres fundadors que encara resten dels trenta-un que, seguint l’impuls de Francesc de B. Moll, signaren l’acte de
On és la bassetja que pot reduir el buldòzer? L’harmonia dels raonaments i el sentir de la ment tornassolada són desdiapasonats per la ronquera eixordidora del giny destructor, que devora llentiscle i defeca formigó. La raó, així, és tallada de rel per raons de cobdícia, per ordre de la dictadura de la lletjor total. I,
L’Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull, demà dilluns dia 29 i al Teatre Principal de Palma, a les 20,30 hores, retran homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l’Obra Cultural Balear. Aquest reconeixement nacional, sota el lema “Un home que ha fet país”, vol exemplificar el compromís de Garau en
Hi pensava mentre passejava matinerament amb la cussa, que des de fa dotze anys em repassa les escriptures i els grafits al front de la rebequeria: la condició humana ho resisteix gairebé tot. Pot superar tant les cícliques sequeres de creativitat, que ens tornen més bèsties, com les pluges de sang del temps en guerra,
La distància més curta entre dos punts és la línia recta, la més sobiranament dictadora de les direccions. La línia recta és la substància addictiva de la supèrbia i la bíblia de l’esclavitud. Quan les paraules no fan més que nosa entre dos batecs que reneguen a les totes, l’estupidesa fa llepadits del coneixement. Les
Tanmateix el pes dels absents em fa estar a l’estaqueta. Mai no he tingut predilecció per les festes de Nadal, digueu-me avorrit si us ho sembla. Ni m’he acostumat a sopar amb la taula ben parada la vigília de la festa, digueu-me estantís. Form part dels classistes que celebren el dinar de Nadal i la
Vol que l’ingressin en una masmorra, si cal, per no veure ningú, ni parlar ni sentir, i per deixar de beure d’una vegada per totes. Encara no té cinquanta anys i manté intacte la seva estampa d’Errol Flynn en ple apogeu. Diu que es mor de ganes de veure la seva filla (vint-i-tres anys, estudiant
Instal·lats en els confins de la paraula és possible accelerar la fusió del bes, l’única energia capaç de pacificar l’alè o d’inquietar l’ensopiment de les hores.
La parella sortí a les Rambles després d’haver esmorzat, cap a les onze d’un matí de diumenge radiant de llum però refredat. Ja hi havia gent per tot, és clar. Ella s’entreté a mirar com algunes estàtues humanes es preparen per una llarga sessió d’exhibició. Les primeres ja han fet calaix. Queda bocabadada davant la
Costa tant com cansa, viure del funabulisme, es deia fent el cafè amb llet sense quemullar en el bar acostumat. Anar anant alerta a no trepitjar els ous que t’encatifen la ruta, rebenta, pensava amb inquietud. I de cop, se sentí un unicorn descuat i sense crinera cercant desesperadament la sortida d’un dèdal. Dels ulls
L’Obra Cultural Balear avui va de festa. A partir de les 10 de la nit i des del Teatre Municipal d’Artà, tindrà lloc la Nit de la Cultura, una gala retransmesa en directe per televisió a Catalunya (C33), al País Valencià, a Andorra i a la resta de món a través del seu canal internacional
Es precipita el capvespre en veure l’anyell tacat de sang. Dels xaragalls ragen els alarits de la intifada. Les fulles dels plataners que ahir ennoblien la pluja, avui, amb l’aigua passada, engruten les avingudes i ofenen els escombriaires. L’illa perd un braç de mar i un oasi amb garrovers, i res no es mou, ningú
El despert la gotera que apareix a la sala d’estar quan li rota, independentment de l’aigua que cau. Tant li és aparèixer en fer cameta d’aranya i callar si fa tempesta, com al revés. Més de tres especialistes en impermeabilització l’han tractada –el sostre de la sala és la terrassa de la finca- i no
El passat mes d’octubre, la Direcció Insular de Política Lingüística, del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, edità el volum 6 de la col·lecció “Lectures a la Sala d’Espera”. L’objectiu d’aquesta col·lecció –juntament amb els tríptics “Poemes a la Sala d’Espera” que ja van per la catorzena edició- és donar a conèixer