marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
BORINANT EN EL CUEC
El capitalisme ha fet cuec. Els xots passadors que han renegat sempre dels estats intervencionistes, ara que els seus trasts –o trusts- han fet figa, hi recorren perquè els eixuguin deutes i llàgrimes de rapinyaire. D’aquest cruixit –o crac, o crec, o circ- és obvi que en pagaran les pitjors conseqüències els de sempre: els que són a peu d’escala i rebem el pes insuportable dels que poden accedir als fruits més alts, els més sucosos, és clar. De tota manera, els ferits més greus d’aquest cataclisme financer –el primer del segle XXI- no són els dalit i adivasi de sempre, sinó els hostes de les classes inserides, en terminologia social; l’estol amplíssim dels qui subscriviren hipoteques a interès variable i que ara no poden afrontar-les perquè l’empresa petita –o autònoma– que crearen aprofitant l’estirada constructora s’ha quedat sense feina.
I sense perspectives, a curt termini, de trobar una nova col·locació –submergida o no- que, almenys, asseguri el pagament mensual de ca seva. Diuen els qui d’això entenen, que ningú no sap com resoldre l’atzucac; que les respostes i les eines que han servit fins avui, ara són impràctiques. De tot plegat se’n dedueix que ens les haurem d’enginyar perquè aquesta dolosa sobatuda no acabi en pandèmia. Una cosa sí sembla clara: d’aquest naufragi no només se n’ha de fer càrrec el sector social. De la mateixa manera que davant una catàstrofe els governs creen gabinets de crisi, enfront d’aquesta fallida mundial –i global- aquests mateixos governs –de totes les administracions- han de crear un nou espai administratiu per fer-se càrrec dels seus damnificats. En paral·lel a les línies d’ajut –o de rescat- a bancs i caixes, necessàriament s’han d’obrir vies i obres de manteniment per a les famílies que ho passen magre. I no sembla que, en aquest sentit, es mogui res.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
els qui es llencin al buit, com van fer l’any 1929 amb el crash de Wall Street alguns milionetis que no estaven preparats per ser probes. Ara, però, en comptes de fer això, varen muntar una festeta de les seves, amb cocaïna inclosa (60 eurons cada esnifada) per celebrar que els governs de tot el món es fessin càrrec de les sumes (astronómiques) que ha costat el saqueig.
Han fet el cuec les meves beaces, això és ben cert. No heu de menester ningú per fer dissabte a Ca n’Alcover?