Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Eleccions americanes (2)

Deia en l’entrada anterior que m’alegrava de no haver de triar entre el dolent i el pitjor. Potser caldrà explicar-ho una mica. El model americà, que no canviarà amb Obama, és un model basat en l’individualisme i l’enriquiment personal al cost que sigui. L’americà mig, i el conjunt de la societat americana, no creu en l’anomenat estat o societat del benestar.
(segueix)

Els assoliments socials de l’estat a Europa (subsidi d’atur, sanitat pública amb un bon nombre de prestacions; escola pública i gratuïta…) són vistos des d’una òptica americana com un element indesitjable perquè signifiquen que “amb els meus diners n’està treient profit un que no hi posa tant com jo”. Per a molts americans només els captaires, els pobres i la gent que no te cap mena d’iniciativa pot tenir interès a disposar de serveis públics de qualitat. La qualitat, diuen es paga, i per tant només hi té dret qui pot pagar-la. No és just que el veí s’aprofiti del meu esforç.
Uns coneguts del ram de la salut van estar fa poc als EUA i quan van demanar a un grup de metges si amb Obama “per fi” podrien disposar d’un sistema de salut pública i universal, la resposta va ser que això era impensable i que la mateixa societat americana no ho permetria. Jo crec que fins i tot les idees de partits de dreta com el PP espanyol semblarien, en aquests temes, socialistes als ulls dels republicans americans i de bona part dels demòcrates.
De fet, el mateix Obama, quan ha plantejat reformes en la Seguretat Social s’ha limitat a referir-se a un increment de les prestacions per als nens i poca cosa més.
Obama no és europeu. És possible que no sigui igual que un americà-tipus, però les correlacions de poder als EUA són les que són, i qui al capdavall hi mana són les grans corporacions i els lobbies, amb els que el nou president se les haurà de veure. No esperem grans canvis en temes socials i no ens pensem que perquè és negre tindrà ni tan sols més sensibilitat cap als seus iguals.
Obama no és descendent dels esclaus d’Alabama o de qualsevol altre dels Estats del Sur. És un universitari intel·ligent, llest, i possiblement amb un toc messiànic. No gaire diferent d’alguns dirigents europeus per qui globalment la gent d’aquí no professa tanta simpatia.