La força del cooperativisme
Sempre m?han molestat els titulars que poden semblar buits com el que encapçala aquest post. Però és que avui vull parlar exactament d?això que per mi és el més destacat de l?assemblea que vam celebrar el dissabte al CCCB. (Continua…)
i és que el dissabte es respirava força latent, s?intuïa profundament que començava, encara molt petit, alguna cosa important. Es veia en la il·lusió i assistència de quasi tots els treballadors, més de 80 persones També es veia en la organització quasi perfecta de l?assemblea per part d?una comissió anomenada pel Consell Rector no pels gerents (de debò que l?organització donava gust). En la força del pla estratègic que va presentar l?Anna i l?Eduard i que ja dibuixa un passat potent (un d?on venim) i un futur que és de tots i totes i que farà que el projecte, ser grans, ser líders amb vocació internacional i estar al servei de la cultura catalana, sigui possible. En la intervenció d?obertura de la Mònica Terribas que ens va dir tauronets, i per mi això és un honor. En el video corporatiu que ha produït Batabat per presentar el nostre projecte a institucions. En la presència de convidats de referència (Abacus, Clade, Federació de Cooperatives…) que cada vegada tinc més clar que els haurem de demanar que ens ajudin sent socis de referència…
I quan parlo de la força del cooperativisme m?agradaria insistir en que parlo d?una cosa profunda, de la força de l?estratègia, de la força de la dialèctica Direcció-Treballadors-Consell Rector, de la força que dona que tothom sàpiga que ningú s?està fent un xalet amb piscina perquè tot està enfocat cap al projecte estratègic (ei, tots cobrem sous de mercat, clar).
Com deia l?Eva Piquer a la seva crònica de l?Avui, ?el problema dels que volen arribar a la lluna és que de vegades hi arriben? i nosaltres ja tenim construïda la llançadora, falta el coet, formar els i les astronautes…. 10 anys?
Nota: Aquí trobareu la crònica, que xula, que va fer l?Eva Piquer a l?Avui.
Sóc un enamorat del cooperativisme ben entès, no de l’utòpic. Tothom ha d’assumir que , com arreu en la vida, dins d’una cooperativa hi ha Ronaldinhos i Oleguers. Crec que tu sí ho tens clar, llegir-te és engrescador. Us desitjo tota la sort. Un "però": en la notícia de fa uns dies que l’Ernest Folch (el vostre Deco) tornava a casa, el citaven dient més o menys que tornava perquè a més ja n’era "un dels socis". La cita no denotava "cooperativisme" per enlloc sinó "possessionisme" més aviat. Haureu de tenir cura en això.
Que el vostre exemple es propagui. Molta salut.
Sí, realment podem considerar que el teu sou és de mercat, pero del de les multinacionals!!!! Increible que diguis això! Cada cop tinc més clar que representes un personatge que t’has creat i et representes com a perfecte perquè els que llegeixen aquest blog pensin que tot és fantàstic, que hi ha cooperativisme…, que et preocupes pels treballadors…però alhora de la veritat a les persones les tractes com a les grans multinacionals, aquesta dialèctica que vens no existeix…i no oblidem és clar, que el teu sou que està a anys llum del dels treballadors !!! Només expliques allò que et sembla que et fa ser millor però mai expliques totes les barbaritats que feu amb el personal…per exemple la nova incorporació del nou director editorial, dos mesos després d’haber-nos presentat en aquest blog a un altre…què ha passat…perquè no ho expliques…???
Assistència sí, il.lusió, deixa’m dubtar-ho.
De totes maneres, haig de dir que és un gran projecte.