Sense taxímetre
Ahir vam anar a veure El Taxista Ful. Divertida i intel·ligent. La història d?un parat que cada nit ?oeexpropia? un taxi per treballar i uns joves, el moviment anti sistema de Barcelona, que armats amb un manifest brillant, ?oePer una política nocturna?, fan tot el possible per que en Jose R no es senti tan sol i de passada acabi sent el seu ?oedelinqüent polític?. Una festa per les neurones.
I veient aquesta pel·lícula i el seu pressupost i les sis setmanes ja en cartellera i que és clarament catalana, em tornava a venir al cap que ser bons, ser els millors, és més una actitud que un problema de mitjans i aquest taxi sense taxímetre n?és una bona prova.
I els catalans, la nostra petita cultura, només tindrem espai si som capaços de construir un model propi, de qualitat, que mira i crida al món. I això te molt més a veure amb la voluntat de viure que amb els pressupostos, amb les ganes d?aportar el nostre gra de sorra que en les ajudes institucionals. I, a més, aquesta és la nostra tradició, no era això Carles Riba i tants altres?