Mentre la ràdio va informant sobre la situació a les carreteres l’A. i jo ens dediquem a desembalar i distribuir tots els llibres, discos, DVD’s i paperassa diversa per les prestageries noves de trinca i a catalogar-ho tot de bon començament. Una feina que vàrem començar fa set o vuit dies i que ens mantindrà ocupats ben bé durant una setmana més
“Coses que jo explicava fa un quart de segle als adolescents de quinze anys a l’institut, no puc explicar-les ara als estudiants de facultat: no sabrien de què parlava. Tinc entès que això passa sobretot en el ram de “lletres”, on tota ignorància és sana, té curs legal i està prevista. I que no passa tant en
Llegeixo en un breu de La Vanguardia la notícia de la mort, als 84 anys, de Dodó Escolà, músic i cantant còmic que va tenir els seus dies de glòria a finals dels 50 i fins a la meitat dels 60. La notícia fa esment de la seva cançó “Qué pasa en el Congo”, un prodigi
El 29 de setembre passat aquest Bloc dedicava un espai per parlar dels Premis Nacionals de Cultura que aleshores s’acabaven de lliurar i, sobretot, per remugar una mica a propòsit de la composició del jurat i de la presència (absència, més aviat) en l’esmentat jurat de representants de la literatura catalana. Entesa aquesta, lògicament, com la que
El 26 de juliol és un dia important a casa per diverses raons. Per exemple perquè avui fa justament trenta anys que va nàixer el Marc, el nostre noi gran. Ja vaig explicar fa dotze mesos que el seu naixement va coincidir exactament amb el primer Canet Rock (al qual no vaig poder assistir per
Per primera vegada després de quinze anys la finestra del meu despatx no dóna directament a la Rambla, el carrer més bonic del món. A finals de l’any passat l’empresa va remodelar la seva estructura i, com a conseqüència d’això, d’aleshores ençà s’han anat produint canvis en les ubicacions físiques de les diferents àrees que
Quarts de deu del matí d’avui dissabte. L’A. i jo som al mercat de Gràcia. Fa temps que no mengem mandonguilles i ens han vingut ganes de fer-ne pel dinar de demà. Hem anat a la parada de la carn i hem comprat vedella picada. Després hem buscat una cansaladeria per completar la barreja amb
El titular era d’aquells que a primer cop d’ull et criden poderosament l’atenció. Va aparèixer fa just una setmana i deia que "La Generalitat estimularà la lectura en els nadons". No cal dir que, en llegir això, em va faltar temps per activar la vena foteta. Ja m’imaginava l’invent d’unes tècniques revolucionàries propugnades des de la conselleria de
Llegeixo als diaris que de cara al nou curs universitari hi ha hagut un creixement del 9 per cent en el nombre d’alumnes inscrits… i una davallada del 15 per cent en la demanda de places per a la carrera d’Humanitats. Déu n’hi do. Després encara hi haurà qui s’estranyarà del panorama de futur que
Em sembla que era Santa Teresa (*) la que recomanava allò de “en tiempos de tribulación no hacer mudanza”. Doncs santa paraula, creieu-me. En temps com els que ens estan tocant de viure, presidits per una certa tirada cap al sotrac i la confusió, el millor que podem fer és quedar-nos quiets en un racò -en espera del bon temps,
Ja n’he parlat, en altres ocasions, de la tirada que tenen els cosmopolites de via estreta de casa nostra a batejar els esdeveniments -els “events”, en diuen ells- amb noms anglòfons, no fos cas que se’ls pogués acusar de provincians i catalanufos. Dies enrere a Barcelona es va perpetrar un pessebre d’aquesta mena que varen batejar
Volia parlar-ne tan bon punt vaig saber la notícia però després se’m va passar. Sort que avui, a la secció de cartes al director de l’Avui, el senyor Joaquim Renom esmenta de manera ben elogiosa la concessió de la Creu de Sant Jordi al veterà radiofonista Luís Arribas Castro, un home amb el qual els de la meva generació
Diuen que el temps mai no s’atura. I hi ha qui opina, a més a més, que el seu moviment sempre és cap endavant. Que progressa. Jo també ho crec, tot i que, de vegades, trobi motius fonamentats per al dubte. Avui mateix, per exemple, que al despatx hem tingut el correu electrònic espatllat fins ben bé
Ho copio d’un pirulí del meu barri: “Vuelve Pimpinela. Nuevo disco ya a la venta. “¿Dónde estan los hombres? ¿Dónde se han metido?”. Sus nuevas y mejores canciones. Incluye su éxito “Olvídame y pega la vuelta” en versión Reggaetón”. I tot això -un cartell on hi predominen els tons blau pastel- il·lustrat amb un parell de fotografies
Tret d’uns quants vinils de l’època heroica, el meu repertori de CD’s de Tete Montoliu es redueix a cinc títols. Pocs, però (crec que) molt ben escollits. Aquests darrers dies estic dedicant les estones que puc a posar aquests discos del Tete dintre de la panxona de la iPod i això m’ha permès tornar a repassar-los i a ratificar-me