Florilegi de definicions recents en l’encreuat de La Vanguardia: * Cada dia ha de hacer el numerito: ONCE * Las burbujas le dan expresividad: CÓMIC * El sino terrible de los deportistas: LESIÓN * Cuanto más larga más corta: TIJERA * De juicio faltas: IDAS * Se pasan con muy poco dinero: AGOBIOS * Doce
Veig, escolto i llegeixo les declaracions del senyor Jordi Sevilla fetes ahir al Palau de la Generalitat després de la seva trobada amb el president Maragall. I tot i que aquests dies vaig una mica just d’oïda a causa d’uns taps de cera que m’han de treure la setmana entrant crec que li vaig entendre tot, al senyor ministre. Referint-se
Dos quarts de vuit del matí d’avui. Després d’atendre els correus més urgents surto del despatx per portar la moto al taller del Jesús, que obre a les vuit en punt i vull ser el primer. Enfilo el Portal de Santa Madrona i en la cruïlla amb l’avinguda de les Drassanes m’aturo perquè el semàfor
Després d’aquell inoblidable “Ferrusola dimiteix” publicat amb tot luxe tipogràfic en una portada de mitjans de desembre de 2003 a propòsit del relleu, propiciat pel canvi de règim, en la direcció del Festival de la Infància de Barcelona i després d’aquell no menys inoblidable exemple d’equitat i servei als lectors que va ser editar tots els
Cada vegada més sovint em trobo davant de coses que em fan pampallugues als ulls. Que no les entenc, vaja. Llavors penso si és el món, que cada dia és més estrany, o jo que, senzillament, em foto vell. Poso un exemple d’ara mateix: acabo de llegir a “Qüestionem” aquesta consulta: “D’aquí a molt poc tindrem una nena i es
M’ha fet gràcia llegir en el suplement de cultura de l’Avui d’ahir l’extens treball de Jordi Marlet al voltant de la literatura autobiogràfica, els dietaris i els weblogs. I dic que m’ha fet gràcia perquè reprodueix gairebé textualment (sense citar-ne la procedència, però ja ho té, això, la xarxa) el que vaig exposar a propòsit
Els tècnics de can Vilaweb són gent atenta, preparada i activa. Si feu clic aquí podreu veure que m’han penjat en alguna banda del servidor una versió de la fotografia d’aquí al costat suficientment ampliada com perqué us feu una idea de com va anar el concert dels Beatles a la Monumental. (La batalleta, per cert, us l’explicava
No conec personalment el periodista Oriol Malló. Podria remetre’m a detalls no gaire edificants que em donen persones de la meva confiança que sí que el coneixen però prefereixo no embolicar la troca més del que ja ho està. Sí que puc parlar, en canvi, d’algunes de les coses que ha escrit. Per exemple el llibre
Vegem-ne unes mostres ben recents: “La manifestació ha omplert DE BAT A BAT la madrilenya plaza de Colón” (corresponsal a Madrid del TN-Vespre, dissabte 2 de juliol), “El director de la cursa fa FLAMBEJAR davant Fernando Alonso la bandera a quadres” (retransmissió del GP de França de Fòrmula 1, diumenge 3 de juliol”, “I aquí podeu
Llegeixo en els titulars de portada d’El Punt d’ahir, diumenge, la frase següent: “Tinc un argument pujolista per defensar la presència d’autors que escriuen en castellà a Frankfurt”. Qui ho diu és el senyor Xavier Folch, director de l’Institut Ramon Llull, i és un fragment d’una conversa més extensa que es troba a l’interior del
Avui fa quaranta anys de la primera i única actuació dels Beatles a Barcelona. Va ser a la plaça de toros Monumental i conten les cròniques que ens hi vàrem aplegar uns 12.000 espectadors. Més del doble dels que la nit anterior havien anat a la Plaza de las Ventas de Madrid. Dels de casa
La companya J.E. m’envia un correu en el que em comenta la seva sorpresa quan va llegir en la “totxana” d’ahir la frase “avui no estic de filis”. Amb la seva habitual energia em diu: “Em pensava que era un d’aquests jocs de paraules als qual ets tan aficionat i resulta que no, que estar de filis apareix en el diccionari!”