Totxanes, totxos i maons

Un bon amic de casa, el Ramon –pare de la doctora J.–,  acaba d’estrenar jubilació i per celebrar-ho es va inscriure amb l’Agnès, la seva muller, a una ruta cultural per Galícia organitzada per l’Imserso. Una ruta que varen fer la setmana passada.

A finals de la dècada dels 80 ens vàrem passar uns quants estius voltant per Galícia amb l’A. i els nois i en conservem uns magnífics records associats a una infinitat de llocs diferents, però de manera molt especial a Santiago, ciutat a la qual després l’A. i jo hem tornat un parell de vegades i on sempre ens hem sentit molt a gust.

Tot i que recordava vagament que la parella Agnès-Ramon, caminadors de mena, ja havien fet el Camí de Sant Jaume en part o en la seva totalitat  –i, per tant, el viatge no els agafava curts d’informació–   el fet d’imaginar-me’ls passejant per la ciutat em va moure a enviar-los un parell de correus amb unes quantes recomanacions encaminades a gaudir plenament de la capital espiritual de Galícia. Unes recomanacions que, d’altra banda, estic segur que podrien servir també a altres persones. Tant de bo sigui així:

* Passegeu per les “rúas” a punta de vespre, quan ha parat de ploure. Santiago és una de les ciutats més boniques del món sota la pluja. Les seves pedres brillen d’una manera molt especial.

* Pareu l’orella perquè sempre s’hi sent alguna música (gaites, generalment). En aquest sentit Santiago em recorda molt Nova Orleans.

* No us perdeu el Mercado de Abastos (vegeu aquí)  (darrere de la Catedral, no gaire lluny). És una visita molt recomanable, tant pel contingut (colors, aromes, textures del que s’hi ven) com pel continent (els edificis que el formen).

* Planteu-vos uns minuts davant de la Catedral (en el centre de la plaça de l’Obradoiro hi ha una llosa que indica el punt d’òptima observació) i fixeu-vos com SEMPRE hi arriba gent, ja sigui individualment o en grup, tothom culminant el seu particular “Camino”.

* Ja dintre del temple, no us perdeu la meravella del Portico da Gloria. Fa nou anys vaig escriure això i ara encara m’atreu la idea de tornar-hi i de deixar passar el temps mentre, absort, contemplo les seves imatges.

I ja que he parlat de la pluja i de la presència constant de la música en els carrers de Santiago us poso aquí sota una petita meravella que es titula “Chove en Santiago” i que canta el grup gallec Luar na Lubre:

Vegeu també aquesta versió del mateix tema en directe:

La lletra d’aquesta cançó és de Federico García Lorca i pertany als “Seis poemas gallegos” que va escriure en llengua gallega dos o tres anys abans de morir assassinat. De fet, el títol original d’aquest poema és “Madrigal á cibdá de Santiago” i diu això:

Chove en Santiago  /  meu doce amor  /  camelia branca do ar  /  brila entebrecida ao sol.

Chove en Santiago  /  na noite escura  /  herbas de prata e sono  /  cobren a valeira lúa.

Olla a choiva pola rúa  /  laio de pedra e cristal.  /  Olla no vento esvaido  /  soma de cinza do teu mar.

Soma e cinza do teu mar  /  Santiago, lonxe do sol  /  agoa da mañan anterga  /  trema no meu corazón.

La segona  –i darrera–  entrega d’aquesta sèrie la dedicaré també a la música de Santiago. I us parlaré dels més grans: Milladoiro.

(Continua –i acaba– aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!