Els seguidors més veterans d’aquest Bloc recordareu que a finals de 2009 ja us parlava en aquest apunt de la meva afició a fer llistes de tantes coses diferents com puc i sóc capaç de mantenir al dia. És una dèria –absolutament inofensiva, m’apresso a dir-ho– que els psiquiatres, psicòlegs i altra gent del ram tenen perfectament tipificada i que no m’estendré a detallar-vos-la ara ja que cadascú va prou servit amb les misèries pròpies com per atendre, a més a més, les dels altres.
Sense renunciar, però, a escriure apunts específics sobre temes que se’m vagin acudint, aquest mes d’agost que molt aviat estrenarem el penso dedicar a penjar unes quantes d’aquestes llistes. Alguna ja la coneixeu perquè fa dies que ja ha començat a córrer. Em refereixo a les “frases de merda”, sèrie que encara té teca per a uns quants apunts recopilatoris més (vegeu aquí) i que penso combinar amb una altra més extensa encara que serà la llista de “frases de la setmana” que vaig confegint i divulgant de manera ininterrompuda des de 2011.
I tot això sense oblidar una sèrie gairebé tan antiga com les Totxanes –em refereixo a “Ets gran Fortuny (i tu, Màrius Serra, Déu n’hi do també” (aquesta)– que aplega llistes i més llistes de definicions remarcables dels encreuats en castellà i en català de La Vanguardia i que molt probablement aquest agost s’incrementarà amb un apunt més.
Per començar a fer salivera avui us presento una llista que vaig començar fa sis anys –de fet, en l’apunt de 2009 que he enllaçat tot just començar us explicava que l’acabava d’estrenar– i que és la de noms de forns.
Suposo que ja us haureu adonat que, almenys a Barcelona que és el lloc que controlo, trobar un forn que et faci el pa de la manera que s’ha fet tota la vida comença a ser més difícil que creuar-te amb un català a la Rambla. El més greu, però, és que a aquesta pèrdua s’hi ha afegit la moda de la suprema tonteria a l’hora de posar noms als establiments que et venen pa.
Per això, cada vegada que circulo per la meva ciutat em fixo en els noms dels forns amb la seguretat que el poc sentit del ridícul dels botiguers no deixarà passar gaires setmanes sense que la llista s’enriqueixi amb alguna nova aportació.
Aquí teniu el que he recollit fins la setmana passada. Fixeu en els noms de les botigues i en el complement que sol acompanyar-los i tindreu motius per meditar sobre els estralls que es deriven de la pèrdua del sentit del ridícul.
D’altra banda, no cal dir que aquesta llista és només un reflex de tot el que hi ha escampat pels nostres carrers. En conseqüència, si trobeu algun nom que no desentoni en la relació següent s’agrairà la vostra aportació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que et sembla “La Deliciosa del Llobregat” a Gavà
Em sembla una pura delícia. A la llista va. I de pet!