Totxanes, totxos i maons

(El primer article de la sèrie el teniu aquí i el segon aquí)

Premis de la crítica a obres ja publicades

Com ja és habitual en la modalitat de premis de la crítica, és a dir, els que distingeixen obres que ja han estat publicades, els més matiners en el calendari –el 4 de febrer– varen ser els premis Ciutat de Barcelona, que en la modalitat de literatura catalana varen premiar Joan Carreras i la seva novel·la “Cafè Barcelona”. En assaig el guanyador va ser Enric Iborra per “Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal”. Jaume Cabré va ser el guardonat en la categoria de projecció internacional per “Jo confesso” i en l’apartat de traducció el jurat va distingir la versió catalana de “L’escuma dels dies”, de Boris Vian, signada per Jordi Martín Lloret.

Pocs dies després es va conèixer el premi Llegir dedicat als articles de premsa que fomentin la lectura. El guanyador va ser Martí Domínguez per un article que es deia “Les dones i els dies” i que es va publicar a l’edició valenciana del diari El País. El 19 de febrer es va fer públic el premi Joaquim Amat-Piniella que va anar a mans de Monika Zgustova per “La nit de Vàlia”.

A primers d’abril es varen conèixer els premis Cavall Verd. En la categoria de reculls poètics el guanyador va ser Jordi Larios amb “Rendez-vous” i en la de traducció el premi va ser per a Xavier Montoliu i Corina Oprae, responsables de la versió catalana de l’antologia poètica de Martin Sorescu “Per entre els dies”. Per aquelles mateixes dates es donava a conèixer el veredicte del premi de narrativa Maria Àngels Anglada que va distingir “Quan en dèiem xampany”, de Rafel Nadal.

El quadre de premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana va ser el següent: el de creació literària a “Naufragi a la neu”, d’Esperança Camps; el de literatura infantil i juvenil a “Més musiqueries”, de Dani Miquel; i el d’estudis lingüístics i literaris se’l varen repartir Jaume Silvestre, per un estudi sobre Ferran Torrent, i M. Àngels Francès, per un estudi sobre Montserrat Roig.

Els premis de la Crítica Catalana varen tenir com a guanyador Pep Coll per la novel·la “Dos taüts negres i dos de blancs”, i Carles Duarte pel recull poètic “Alba del vespre”. Pel que fa als premis Crítica Serra d’Or cal destacar que, entre altres guardonats, el guanyador en novel·la va ser Josep M. Fonalleras per “Climent”; en narració Mercè Ibarz per “Vine com estàs”; en poesia Carles Camps Mundó per “L’oració total”, i en traducció Dolors Udina per la seva versió de “La senyora Dalloway”, de Virginia Woolf.

El 19 de maig es va conèixer el llibre guanyador de la veterana “Lletra d’Or”. Va ser “Les cròniques del déu coix”, de Joan-Lluís Lluís. El 28 de maig es va saber que “Mareperlers i ovaladors”, una obra poc coneguda de Perejaume de la qual Edicions 62 va fer una edició de només 999 exemplars, rebia el premi al llibre més ben editat en la categoria de bibliofília que convoca el Ministerio de Cultura.

L’últim dia de maig es van fer públics els guanyadors dels premis Samaruc de València. En la categoria de literatura infantil el guanyador va ser Josep Ballester amb “Diversos i dispersos versos conversos i perversos dels universos”; i en la categoria juvenil el guanyador va ser Xavier Aliaga amb “El meu nom no és Irina”.

Sense abandonar el País Valencià a primers de juny es varen conèixer els guanyadors dels premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Varen ser els següents: “El tramvia groc”, de Joan F. Mira (narrativa); “Llambreig”, de Josep Porcar (poesia); “La Maria no té por”, de Francesc Gisbert (literatura infantil); “El meu nom no és Irina”, de Xavier Aliaga (literatura juvenil); “Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal”, d’Enric Iborra (assaig); i “Àfrica (Onada)”, de Joan Manuel Matoses (tea-tre).

El premi Llibreter, en la modalitat de literatura catalana, el va guanyar Antoni Vives amb la novel·la “I demà, el paradís”. Pel que fa al premi Joan Creixells, un altre dels veterans de casa nostra, el guanyador va ser Pep Coll amb “Dos taüts negres i dos de blancs”. I el premi Aurora Díaz Plaja d’estudis sobre literatura infantil i juvenil va reconèixer la feina feta per Rosa Mut al capdavant de la secció “Tria i remena” de la revista Cavall Fort.

El 3 de novembre Pep Coll i la seva novel·la “Dos taüts negres i dos de blancs” recollia un nou guardó. En aquest cas va ser el premi El Setè Cel de Salt que, com a particularitat digna de remarca, cal dir que l’obra que el guanya és escollida pels diversos clubs de lectura de les biblioteques de les comarques gironines. El 21 de novembre es varen conèixer els premis Ictineu de ciència ficció. Com a millor novel·la d’aquest gènere publicada el 2013 el premi va ser per “La decisió de Manperel”, de Jordi de Manuel. Pel que fa al millor conte el jurat va destacar “La vida e-terna”, de Carme Torras.

A finals de novembre es va concedir el premi internacional Ramon Llull a la millor traducció a Peter Bush, autor de la versió anglesa d’”El quadern gris”, de Josep Pla.

A mitjans de desembre el premi Cavall Fort va distingir un recull de tres articles divulgatius sobre el mar escrits per Carolina Campillo Cambell i tancant l’any es varen fer públics els premis 31 de desembre que concedeix l’Obra Cultural Balear. El quadre de premiats va ser el següent: l’historiador Pere Ferrer pel llibre “Contraban, corrupció i estraperlo a Mallorca”, l’advocat Francesc Riera per la seva defensa de la llengua catalana i l’activista cultural Miquel Ripoll Rutllan i les edicions Bromera d’Alzira.

Guardons i honors

El 14 de març el Col·legi de Doctors i Llicenciats va concedir el premi Ramon Fuster al poeta Carles Duarte. Just una setmana després es feia públic el nom del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que va distingir al cantant Raimon. L’1 d’abril vàrem saber que en la llista de personalitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi hi havia l’escriptor Jaume Cabré, l’historiador Hilari Raguer i l’editor lleidatà Lluís Pagès. També durant la primera setmana d’abril és va anunciar que es concedia a Josep Maria Espinàs el premi Memorial Francesc Macià a la millor acció en favor de llengua i la cultura catalana i que el portal digital Núvol veia reconeguda la seva feina a les xarxes amb el premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies.

Pocs dies abans de Sant Jordi es coneixien els Premis Nacionals de Cultura, concedits pel CoNCA. En la llista hi havia l’escriptor Vicenç Pagès i Jordà i l’editor Jaume Vallcorba. El 25 d’abril el jurat del premi Cadaqués a Quima Jaume va decidir atorgar-lo a Antoni Marí en reconeixement de la seva trajectòria. El 6 de maig el poeta Jaume Pérez Montaner guanyava el premi Joan Fuster dels escriptors catalans triat per votació de tots els socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

El 30 de juny el Gremi de Llibreters va concedir el Memorial Pere Rodeja a la llibreria L’Espolsada de les Franqueses del Vallès i al portal digital Núvol, el premi Trajectòria, que es concedeix el mes de setembre en el marc de la Setmana del Llibre en Català, va ser per l’escriptora Carme Riera i a principis d’octubre l’escriptora Maite Carranza va recollir el premi Cervantes Chico de literatura infantil i juvenil que concedeix l’ajuntament d’Alcalá de Henares.

Tanca aquesta relació de guardons i honors la concessió, l’11 de desembre, durant la Nit de l’Edició del premi Atlàntida al cantant Joan Manuel Serrat per la seva contribució al foment de la lectura i el món del llibre.

Les baixes de l’any

El 2014 ha estat un any especialment cruel amb el món cultural català. La llista de defuncions, tristament extensa, s’obre amb el promotor editorial i autor d’assaig, teatre i novel·la juvenil Martí Olaya (5 de gener, 87 anys) i la continuen el crític, escriptor i editor Josep Maria Castellet (9 de gener, 87 anys), el poeta Joan Vergés (24 de febrer, 85 anys); Xavier Sabater, poeta, editor i promotor cultural (6 de març, 61 anys); Joan Sunyol, poeta i activista cultural (8 de març, 92 anys); Josep Maria Andreu, poeta i escriptor de cançons (21 de març, 93 anys); Modest Prats, filòleg i teòleg (29 de març, 77 anys); Albert Manent, escriptor i historiador (14 d’abril, 83 anys); Amadeu J. Soberanas, filòleg i conservador del Gabinet de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya (14 d’abril, 75 anys); Gerard Vergés, poeta, assagista i traductor (23 d’abril, 83 anys); Francesca Bartrina, filòloga (11 de juny, 45 anys); Francesc Vallverdú, poeta i sociolingüísta (12 de juny, 78 anys); Josep Forment, editor, traductor i escriptor (8 de juliol, 52 anys); Jaume Vallcorba, editor, filòleg, professor universitari i assagista (23 d’agost, 64 anys); Manuel Serrat Crespo, escriptor i traductor (30 d’agost, 72 anys); Montserrat Abelló, poeta i traductora (9 de setembre, 96 anys); Teresa Rovira, bibliotecària i investigadora de la literatura infantil i juvenil (23 de setembre, 95 anys); Alfred Sargatal, traductor, professor i crític (7 de novembre, 66 anys); Antoni M. Badia i Margarit, filòleg i lingüista (16 de novembre, 94 anys); Gabriel Mora i Arana, poeta i esperantista (25 de novembre, 89 anys); Josep Maria d’Ortodó i Maymó, historiador i fundador del Centre d’Estudis Colombins (30 de novembre, 97 anys); Joan Barril, escriptor, periodista i comunicador radiofònic (13 de desembre, 62 anys) i tanca la llista el pare Marc Taxonera, monjo de Montserrat, bibliotecari , arxiver i activista cultural (19 de no-vembre, 95 anys).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!