Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

2 d'abril de 2015
0 comentaris

Un resum de l’any literari 2014 (Serra d’Or, març 2015) (1)

Com cada mes de març des de fa uns quants anys la revista Serra d’Or publica el meu resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats més. L’un dedicat als guardons i honors, i l’altre, el que clou la peça, que conté la llista de defuncions de l’any.

En el cas –molt improbable– que algú de vosaltres no hagi comprat la revista que no pateixi: en aquest apunt d’avui i en els dos que el seguiran podrà llegir el contingut íntegre de l’article. Espero que us sigui ben útil.

 

2014: commemoracions, premis, honors i guardons. Un resum de l’any literari

Joan Josep Isern. Serra d’Or, 663 (març de 2015)

 

2014 va ser un any ple de commemoracions tot i que la que va tenir més ressò va ser, sens dubte, la del centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli. Per aquest motiu des de l’esfera institucional, amb extensió cap a les entitats de la societat civil i els particulars, es va organitzar un entramat d’actes molt ampli i variat sota la marca “Any Vinyoli” que va tenir com a responsable màxim el periodista i també poeta Jordi Llavina. Dues dates d’aquest Any varen tenir un relleu especial: el 3 de juliol, data del naixement de Vinyoli, i el 30 de novembre, data del seu traspàs l’any 1984. És a dir, trenta anys enrere.

Una altra commemoració destacada va ser la dels 50 anys de la publicació per part d’Edicions 62 del llibre de Francesc Candel “Els altres catalans”, una fita que també va merèixer l’atenció i el seguiment de la premsa, del públic i de les institucions.

No s’acabaven aquí, però, els aniversaris. Al llarg de 2014 també es va recordar el centenari del naixement de Josep M. Boix i Selva, Alexandre Cirici Pellicer, Dolors Orriols, Joaquim Muntanyola i Martí de Riquer, així com els cent anys de la mort de Frederic Mistral.

 

Alguns fets de l’any 2014

Com ja va sent habitual en el nostre món literari –una habitud, val a dir-ho, no gaire engrescadora– l’any va començar amb un parell de notícies de signe oposat. Per una banda el Grup 62 va fer oficial la desaparició del premi Octavi Pellissa, un concurs prestigiós i diferent dels altres ja que es dedicava a ajudar projectes literaris en la seva fase inicial. En contrapartida el 14 de gener es va presentar L’Altra Editorial, una nova empresa de dimensions modestes però carregada de bones idees que, sota la di-recció d’Eugènia Broggi, es plantejava el repte de publicar entre 10 i 12 títols nous cada any. Un parell de dies després es va disparar l’expectació amb motiu de la publicació imminent per part de les Edicions de la Magrana de “L’altra”, la nova novel·la de l’escriptora Marta Rojals. Cap a finals de mes es va saber que l’editorial Anagrama obria una col·lecció de llibres en català amb una previsió de 5 o 6 títols l’any i l’últim dia de gener es va fer públic que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovava el seu Diccionari Normatiu Valencià en el qual els conceptes “valencià” i “català” es consideren denominacions compatibles. No cal dir que al govern del PP li va faltar temps per expressar el seu desacord i per anunciar que hi interposaria recurs.

L’11 de febrer vàrem saber que la novel·la de Jaume Cabré “Jo confesso”, que ja s’havia traduït a nou llengües i que tenia en procés versions a una vintena més, tindria traducció anglesa durant la tardor gràcies a un acord que es signaria de manera imminent. El 14 de febrer, coincidint amb el Dia dels Enamorats del món anglosaxó, l’editorial anglesa Francis Boutle Publishers publicava en aquella llengua dos reculls poètics d’autores catalanes: “Raó del cos”, de Maria-Mercè Marçal, i “50 poemes d’amor”, una antologia a cura de Montserrat Abelló. El dia 21 es va presentar a València l’editorial Sembra Llibres. Joan Carles Girbés, el seu màxim responsable, va declarar que el projecte naixia amb la intenció de construir una comunitat de lectors per a un país desacomplexat. I per acabar febrer recordarem que el dia 27 el Grup 62 va nomenar Josep Ramoneda president del seu consell d’administració en substitució del traspassat Josep M. Castellet.

El 9 de març, sempre coincidint amb el segon diumenge del mes, els premis Recull de Blanes varen celebrar la seva cinquantena convocatòria amb gran èxit de participació fomentat, en part, per la incorporació en el quadre de premis d’un de nou dedicat al conte infantil.

Els primers dies d’abril es va posar a la venda la versió anglesa d’”El quadern gris” de Josep Pla, editada per New York Review of Books. No varen acabar aquí, però, les notícies relacionades amb la dimensió internacional de les nostres lletres ja que en la Fira del Llibre de Londres –la segona en importància després de la de Frankfurt— es va formalitzar la compra dels drets de traducció i edició de “Jo confesso”, de Jaume Cabré, conjuntament amb títols d’altres autors com David Castillo, Blanca Busquets, Joan Sales, Blai Bonet, Josep Maria de Sagarra, Ada Parellada, Carme Riera i Josep Pla. L’endemà del 23 d’abril el balanç de Sant Jordi es va tancar amb una facturació de 19,3 milions d’euros, un 5 per cent més que l’edició anterior. Es varen vendre 1,6 milions de llibres dels quals el 55 per cent eren en català. Els títols més venuts en l’apartat de ficció varen ser “L’analfabeta que va salvar un país”, de Jonas Jonasson, “Desig de xocolata”, de Care Santos, “L’altra”, de Marta Rojals, “Eufòria”, de Xavier Bosch, i “El primer heroi”, de Martí Gironell. En l’apartat de no ficció els autors més venuts varen ser el cuiner Joan Roca, el divulgador musical Ramon Gener el periodista , Jaume Barberà i el corredor Killian Jornet.

El 22 de maig el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters varen signar un acord en virtut del qual serà permesa la venda de llibres a les biblioteques. L’experiència començarà abans de final d’any amb una prova pilot de 15 llibreries i 15 biblioteques d’arreu de Catalunya. Després de veure’s forçada a abandonar la seva seu a tocar de la Rambla barcelonina, el 27 de maig la llibreria Documenta -–que a principis de 2015 complirà 40 anys des de la seva inauguració— va obrir portes en un nou local del carrer de Pau Claris.

El 6 de juny Teresa Cabré va ser elegida presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en substitució d’Isidor Marí que ocupava el càrrec des de 2010. El dia 10 es va celebrar al Palau de la Música Catalana l’acte de lliurament al cantant Raimon del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

L’11 de juliol l’Ajuntament de Barcelona va començar les obres de remodelació de la Vil·la Joana, al Parc de Collserola, per convertir-la en la casa dels creadors literaris. El projecte preveu una capacitat de 70 places per a estades temporals que podrien entrar en funcionament a finals de 2015.

Passades les vacances d’agost la nova temporada va començar de manera trepidant. El 2 de setembre es va saber que Tàndem, una de les editorials veteranes del País Valencià, s’integrava en l’estructura del Grup Bromera que en va adquirir la marca i que farà la comercialització de bona part del seu catàleg. El dia 3, durant la presentació de la Setmana del Llibre en Català, es varen conèixer les dades editorials de l’exercici 2013: 10.517 títols (9 per cent més que el 2012), 1.850 exemplars de tiratge mitjà (19,2 per cent menys), 32 per cent de quota de mercat (10 punts més que el 2010), 16 per cent de descens del llibre de text i 20,4 milions d’euros en vendes (8 per cent menys que el 2012). El dia 4 es va suspendre la presentació de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol “Victus” als Països Baixos per ordre explícita de l’ambaixada espanyola. El 15 de setembre es va presentar el balanç de la Setmana del Llibre en Català: es varen vendre 16.200 llibres i revistes amb una facturació de 241.000 euros, superior en un 14,3 per cent al resultat de l’edició anterior. També es va detectar un increment signi-ficatiu del públic assistent a les 230 activitats programades durant la Setmana: de 25.000 varen passar a 28.000.

A principis d’octubre es va publicar per primera vegada en llengua anglesa “Incerta glòria”, de Joan Sales, editat per MacLehose Press. El dia 10 l’ajuntament de Tarragona va fer públics alguns canvis en el premi de novel·la Pin i Soler per tal de rellançar-lo: l’editorial Columna deixava l’organització i l’edició del premi que passava a mans d’Angle Editorial i la dotació es mantenia en 21.000 euros que, per primera vegada, deixaven de ser considerats com un avançament dels drets d’autor. L’11 d’octubre es va inaugurar a la biblioteca pública de Ribes de Freser l’Espai Joan Triadú que acull una mostra permanent sobre la vida i l’obra del prestigiós pedagog i crític literari. El dia 13 es va saber que Marçal Sintes deixava la direcció del CCCB, després de tres anys de gestió, per reprendre la seva feina de periodista i les tasques docents. El va substituir l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro. El dia 18 d’octubre ens va arribar una notícia dolorosa: després de 80 anys des de la seva fundació l’editorial Moll tancava portes a causa de les dificultats econòmiques. A finals de mes va entrar en funcionament al castell de Concabella (Segarra) l’Espai Manuel de Pedrolo que acollirà el fons documental de l’escriptor.

El 15 de novembre les edicions Destino varen publicar “La vida lenta”, un recull de tres dietaris inèdits de Josep Pla. A finals de mes es va presentar el cartell de premis de la seixanta-quatrena Nit de Santa Llúcia que es celebraria al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 22 de desembre amb una novetat important: el premi Frederic Roda de teatre dotat amb 20.000 euros.

El 9 de desembre la revista “The Economist” va elegir “Incerta glòria” entre els deu millors llibres de ficció publicats en anglès durant 2014. El mateix dia es va saber que l’escriptor Valentí Puig presentava la seva renúncia com a membre del plenari del CoNCA en desacord amb el que ell mateix va definir com “la deriva institucional de Catalunya”. Segons un estudi presentat el 10 de desembre per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana només el 10 per cent dels escriptors en català viuen de la seva feina. Resumint a grans trets, el retrat global que se’n desprèn és el d’un petit grup molt professionalitzat enfront d’una gran majoria d’escriptors vocacionals. El dia 12, en el transcurs de la Nit de Cultura a les Illes de l’Obra Cultural Balear es va donar el tret oficial de sortida a l’Any Ramon Llull que desplegarà una àmplia sèrie d’iniciatives i actes que s’allargaran fins al 2016. El 30 de desembre, en la darrera reunió de 2014 del Govern català, es va acordar que el 2015 seria l’Any de les Biblioteques amb uns objectius i activitats de les quals donarem la corresponent informació d’aquí a dotze mesos si Déu vol.

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!