Totxanes, totxos i maons

(La primera part de l’article la trobareu aquí )

Els premis a obra nova

Tal com dicta la tradició el repertori de premis literaris de l’any es va obrir la nit del dia de Reis amb el premi Josep Pla que va guanyar Albert Villaró amb “Els ambaixadors”, i abans que abans que el full del calendari fes el salt fins a febrer encara vàrem tenir notícia de cinc premis més: el Documenta per a “La nostra vida vertical”, de Yannick García, el Ramon Llull per a “Desig de xocolata”, de Care Santos, el Memorial Agustí Vehí (inclòs dintre del programa de la Setmana Negra de Tiana) per a “La sang és més dolça que la mel”, de Josep Torrent, els premis Edebé per a David Nel·lo i “La nova vida del senyor Rutin” (en la modalitat infantil) i Pedro Riera per a “La tomba d’Aurora K.” (en la juvenil), i tancant la llista el premi de narrativa Llorenç Villalonga, inclòs en el cartell dels premis Ciutat de Palma, que va ser per a “La dona sense ulls”, de Maria Rosa Font Massot.

Contrastant amb l’exuberància de gener, el mes de febrer només ens va deixar un premi: el Maria-Mercè Marçal de poesia per a “La set intacta”, del poeta de Catarroja Ramon Guillem.

El 7 de març vàrem saber que el premi Roc Boronat el va guanyar Xevi Sala amb “Esborraràs les teves petjades”, dos dies després –el segon diumenge de març tal i com mana la tradició–  els veterans premis Recull de Blanes presentaven el següent quadre de guardonats: Iñaki Rubio amb “L’altre costat del mirall” (narrativa), Jordi Serra Mayoral amb “La Paula es queda sense paraula” (conte infantil), Joan Carles González Pujalte amb “Les coses i els miratges” (poesia), Ramon Madaula amb “Coses nostres” (teatre), Joan Tudela amb “Eugeni S. Reig, l’amic de les paraules” (retrat literari) i Josep Víctor Gay amb “Joaquim Ruyra i Carles Rahola, vides i morts paral·leles” (periodisme). A mitjans de març es coneixia també el veredicte del jurat del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez, d’Alcoi, que va distingir el recull “Dona i ocell”, d’Empar Sáez.

Els voltants de la diada de Sant Jordi formen, sense cap mena de dubte, el període de més intensitat literària de l’any. I, conseqüentment, el flux dels premis no es podia quedar al marge. Per aquells dies, doncs, es varen donar a conèixer els veredictes de tres premis: el de novel·la breu Ciutat de Mollerussa per a “La síndrome de Pèlach Canyes”, de Josep Pastells, el de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni per a “L’illa misteriosa”, de Jordi Valls, i els premis Vila de Lloseta per a “El lladre d’ombres”, d’Aleix Cort (narrativa), i “Sang cremada”, de Pau Vadell i Vallbona (poesia).

Continuant l’embranzida de la Festa del Llibre el mes de maig va ser també generós en premis a obra nova. El 7 de maig els Jocs Florals de Barcelona guardonaven el poeta Melcion Mateu i el seu recull “Illes lligades”. En el mateix certamen, i de forma excepcional, es va lliurar també el premi Memorial 1714 al poema “Inventari de Montjuïc”, de Marcel Riera. El 8 de maig es va fer públic el resultat dels premis literaris de Cerdanyola del Vallès que varen guanyar Francesc Xavier Torrents González, amb “La memòria del cor” (novel·la), Manuel Roig Abad, amb “Atac de temps” (poesia), i Arturo Padilla de Juan, amb “Somriures davant l’aparador” (narrativa breu). Els premis Vila d’Ascó varen anar a mans d’Esther Blanco Ribot, amb “La mainadera d’Eugène Bourmont” (narrativa) i d’Anna Bou, amb “Acadèmia d’idiomes invisibles” (poesia). El premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs va ser per a “Matèria fosca”, de Joan Duran i Ferrer; el premi de teatre Quim Masó per a “Bluf”, de Joan Yago i la companyia La Calòrica; i el premi Jordi Domènech de traducció de poesia va ser per a Marta Pera, autora de la versió catalana de “Mestre de disfresses”, del poeta serbo-americà Charles Simic. Finalment, no es pot tancar el mes de maig sense fer referència als premis Ciutat de Tarragona que varen guanyar Pau Berenguer amb “Cosins llunyans”, un conjunt de relats breus per difondre per internet, i Miquel Cabal Guarro pel projecte de traducció de “Petersburg”, d’Andrei Beli; el premi de narrativa Pin i Soler, en canvi, no va tenir tanta sort i va quedar desert.

Juny va començar amb el veredicte d’un premi de llarga i prestigiosa trajectòria: l’Amadeu Oller de poesia, que va guanyar Carles Morell amb “Els vapors que maten”. El dia 7 es varen concedir els premis literaris Ciutat d’Olot amb els resultats següents: premi Marian Vayreda de prosa narrativa a “Far West gitano”, de Ramon Erra; premi Joan Teixidor d’haikús en línia a “Il·lusionisme”, de Rosa Torrent, i premi Caixa Girona de novel·la juvenil a “Doble identitat”, de Jordi Ortiz. Una setmana després es va saber que Joan Josep Cerdà era el guanyador del premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifré de Colonya amb l’obra “L’enigma de l’U-755B” i el 16 de juny es feia públic el veredicte d’un dels premis més importants del calendari literari català: el Sant Joan de novel·la que va guanyar Melcior Comes amb “Hotel Indira”. El 19 de juny vàrem saber que dues de les quatre modalitats del cartell dels premis Ciutat de Badalona –poesia i teatre– quedaven sense guanyador. Varen tenir més sort, en canvi, els premis de narrativa, guanyats per Cristina García Molina amb “Silenci a taula” (premi Països Catalans Solstici d’Estiu) i Lourdes Boïgues Chorro amb “Una lectura perillosa” (narrativa juvenil). I el 25 de juny encara hi hauria espai per a un altre premi declarat desert pel jurat: el Ferran Canyameres de novel·la.

Com passa cada any, durant els mesos estiuencs s’afluixa notablement el ritme de concessió de premis. Així doncs, el 2 de juliol es va conèixer el veredicte del premi Enric Valor de narrativa en valencià que va distingir l’obra “El metge del rei”, de Joan Olivares; i quatre dies després el recull de contes “Sensibilitat”, de l’escriptor Alfred Quintana, s’emportava el premi de relats 7Lletres. El 27 d’agost es va concedir el premi de narrativa Ribera d’Ebre a “L’ànima de l’assassí”, de Toni Arencón Arias.

La represa de la temporada literària va començar a ser efectiva el mateix 11 de setembre amb la concessió dels premis Alfons el Magnànim de València. Anna Moner, amb “El retorn”, va ser-ne la guanyadora en la categoria de narrativa, i Salvador Ortells, amb “Els mots ferits”, en la de poesia. Al Principat, però, la fita que des de fa bastants anys marca l’inici oficial de la tardor literària són els premis literaris de Girona que en l’edició de 2014, celebrada el 18 de setembre, van presentar el següent quadre de guanyadors: premi Prudenci Bertrana de novel·la per a “El dia que vaig fer vuit anys”, d’Antoni Pladevall; premi Miquel de Palol de poesia per a “Ciència exacta”, de Manuel Forcano; premi Carles Rahola d’assaig per a “La Transició franquista”, de Marta Rovira; premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per a “Romeu i Julieta. Segona part”, de Francesc Puigpelat; premi Cerverí a la millor lletra de cançó per a “Me’n vaig”, de Lluís Gavaldà; i premi Lletra per a projectes digitals de cultura catalana al web “Llegir en català”. El 23 de setembre es va fer públic el guanyador del premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic que va ser el diplomàtic Carles Casajuana pel seu treball titulat “Les lleis del castell. Notes sobre el poder”. Abans d’entrar en el mes d’octubre encara hi va haver temps per a la proclamació de tres premis més: el Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró, de caràcter biennal, especialitzat en la narrativa de ciència-ficció que va anar a parar a mans de Joaquim Casal i Fàbrega per “Tilepadeion”; el Bernat Capó de difusió de la cultura popular per a “Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes”, d’Ivan Carbonell Iglesias; i els premis Cruïlla en les seves dues tradicionals modalitats: el Gran Angular de narrativa juvenil que va guanyar “Fario”, de Santi Baró, i el Vaixell de Vapor de narrativa infantil que va quedar desert.
El 17 d’octubre es van conèixer els resultats de dos concursos: el premi de poesia de Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater per a “El Cràcol”, de Josep Domènech Ponsatí, i els premis Ciutat de Sagunt que varen guanyar Núria Casado per “La comèdia dels quatre quadres” (teatre), Vicent Torres per “Celebració” (poesia) i Joaquim Espinós per “Material fotogràfic” (narrativa). El 22 d’octubre es va fer públic que el guanyador del premi Nèstor Luján de novel·la històrica va ser Joaquim Molina per “La rosa entre els llops”. La setmana literària més important de València va culminar amb la concessió dels veterans premis Octubre que van registrar els següents resultats: premi Andròmina de narrativa per a “Trencatenebres”, de Juli Alandes, premi Joan Fuster d’assaig per a “El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici”, d’Albert Sáez, i premi Vicent Andrés Estellés de poesia per a “Febrer”, de Jordi Mas. El mateix cap de setmana dels Octubre es va conèixer també el veredicte del premi Born de teatre que va guanyar Xavi Morató García amb l’obra “Un peu gegant els aixafa a tots”. I, finalment, l’últim dia d’octubre es va fer públic a Girona el guanyador del premi de novel·la curta Just Casero que va ser Antoni Carrasco per “La segona lluna”.

El premi de novel·la Fiter i Rossell atorgat a “Presidi major”, de Josep Gironés, va obrir la llista de novembre. Cap a meitat de mes es van proclamar els premis Ciutat d’Alzira amb el seu extens i habitual quadre de modalitats: el premi de novel·la Ciutat d’Alzira va ser per a “L’ombra del mal”, de Lluís Miret; el Bancaixa de narrativa juvenil per a “Zoé”, d’Isabel-Clara Simó; el Vicent Silvestre de narrativa infantil per a “El nen que va xatejar amb Jack Sparrow”, de Francesc Puigpelat; l’Ibn Jafadja de poesia per a “Hores ingrates”, de Robert Cortell; el Mancomunitat de la Ribera Alta d’assaig per a “El bosc protector”, de Ricardo Almenar; el Palanca i Roca de teatre per a “Un lloc comú”, de Joan Yago; i el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General per a “Repensar el cervell”, d’Antonio Rial. El 14 de novembre es va celebrar la festa literària de Lleida amb Carlos Ruiz Caballero com a guanyador del premi Josep Vallverdú d’assaig per “La digitalització de l’altre”, i Nati Soler com a guanyadora del Màrius Torres de poesia per “La lentitud del ramat”. Els premis literaris de Gandia varen tenir uns resultats ambivalents: per una banda Joan Navarro s’emportava el premi Ausiàs March de poesia amb “El plom de l’ham” i, per l’altra, el premi Joanot Martorell de narrativa quedava desert. Encara es coneixerien els veredictes de dos premis més abans de donar per tancat el mes de novembre: el premi Documenta per a “Puja a casa”, de Jordi Nopca, i el premi Carlemany al foment de la lectura per a “Blackbird”, de Verònica Sánchez.

El 3 de desembre es coneixia el nom de la guanyadora del premi Helena Jubany de narrativa curta: Montse Maestre per “Tot plegat no és el que sembla”. El premi Enric Valor de narrativa juvenil va ser per Lliris Picó i la seva obra “Moisès, estigues quiet”. Els premis Barcanova varen anar a parar a mans de Rubèn Montaña amb “La botiga de les mascotes extraordinàries” (infantil) i Dolors García Cornellà amb “Diumenge al matí, al peu del salze” (juvenil). El premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític se’l va emportar Elena Yuste pel seu treball titulat “Un conflicte de llengües. De la Nova Planta a la Llei Wert”.

I per acabar amb un nivell ben alt el 22 de desembre es va celebrar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Nit de Santa Llúcia, la festa per antonomàsia de les lletres catalanes que va deixar-nos els resultats següents: premi Sant Jordi de novel·la per a “L’àguila negra”, de Joan Carreras; premi Carles Riba de poesia per a “Refraccions”, d’Hilari de Cara; premi Mercè Rodoreda de contes per a “Gent que tu coneixes”, de Maria Mercè Cuartiella; premi Frederic Roda de textos teatrals –que era la primera vegada que es convocava– per a “Boira”, de Teresa Cunillé; premi Josep M. Folch i Torras de narrativa infantil per a “Hachiko. El gos que esperava”, de Lluís Prats; i premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per a “Un fill”, d’Alejandro Palomas.

 (Continua –i acaba– aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!