Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Llegeixo al diari que els representants de diverses associacions del ram de la música s’han posat d’acord perquè el dimecres 20 de maig, l’anterior al diumenge d’eleccions municipals, sigui un dia sense música. Si més no sense música en directe ja que la intenció dels promotors d’aquesta iniciativa és que durant tota la jornada no es faci cap concert ni cap espectacle musical en viu.
El motiu que hi ha darrere de la decisió és molt clar: expressar la protesta del sector contra el denominat “IVA cultural” que des de fa uns anys el govern del PP va fixar en el 21 per cent, un dels tipus impositius més alts d’Europa superat només pel de Dinamarca.
No cal dir que qualsevol mesura encaminada a conscienciar la societat contra les barreres que dificulten la feina dels creadors culturals em tindrà sempre al seu costat. De tota manera, tinc seriosos dubtes sobre l’eficàcia d’aquesta proposta per fer canviar de parer el govern que presideix el senyor Mariano Rajoy.
Ho diré més clar: mentre aquesta genteta impresentable del PP (quina cruel paradoxa, Déu meu, ajuntar conceptes com “cultura” i “Partido Popular”) continuï governant faran la seva amb un absolut menyspreu –demostrat sobradament en altres ocasions i en altres àmbits– per les protestes dels ciutadans en general o dels professionals d’un sector en particular. Pel que fa als catalans, una vegada més queda clar que la solució de tot plegat la tenim ben a l’abast: fotre el camp de seguida d’España. I ara mateix, si pot ser. Perquè el panorama de possibles recanvis a la llopada del PP tampoc ens permet pensar en un futur de color de rosa.
Sobre això d’especular amb l’absència de la música com a recurs per adonar-nos de la seva importància el seguidors més veterans d’aquestes Totxanes recordaran la meva dèria de cada 21 de juny –data en què es celebra a nivell internacional la Festa de la Música (vegeu, per exemple, aquí i aquí)– en el sentit de defensar que aquell dia, per comptes d’envair tots els espais amb concerts i espectacles musicals, seria molt més eficaç que no sonés ni una nota. Enlloc. Silenci musical absolut.
Si l’objectiu de la Festa és, doncs, potenciar la música com a element a valorar pels ciutadans, crec que la idea d’experimentar tot un dia de silenci a la ràdio, la televisió, els ascensors, els comerços i tants i tants altres llocs on la música ens acompanya imperceptiblement seria la manera més entenedora d’aconseguir que els ciutadans ens adonéssim del protagonisme que té en les nostres vides i, per tant, valoréssim la música (i als músics que la fan possible) en la seva justa magnitud.
Espero que en la propera república catalana independent la celebració del miracle de la música no calgui focalitzar-la en un sol dia ni sigui necessari convertir-la en arma reivindicativa contra el govern de torn. Voldrà dir que anem bé.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al PP li importa un rave la cultura, les vagues de música, les protestes en els actes del Goya i totes les mesures semblants que els artistes o intel•lectuals puguin prendre amb més o menys bona intenció. Si fos per ells tornaríem als anys 40. Per tant, dubto totalment que aquestes mesures els hi facin pessigolles…