Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Llegeixo a El Punt Avui (aquí) que l’Ajuntament de Tarragona s’ha decidit a fer canvis importants en el premi de novel·la Pin i Soler, el més important que es concedeix en terres tarragonines i amb una trajectòria que es remunta a l’any 1984.
Sempre he sentit un interès especial pels premis que es concedeixen la nit dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona i fins i tot durant uns quants anys vaig tenir l’oportunitat d’intervenir-hi com a membre d’algun dels jurats o com a presentador de les obres guanyadores un cop publicades.
Potser molta gent no ho sap però, encara que no apareix en el palmarès, la magnífica novel·la de Jaume Cabré “Les veus del Pamano” està molt relacionada amb el premi Pin i Soler. La història de tot plegat la vaig explicar aquí mateix fa dos anys i mig en una sèrie d’apunts que vaig titular “Una cultura de conflictes i embolics”. Més concretament l’apunt que relaciona el llibre de Cabré amb aquest premi és aquest.
Llegiu-lo. Estic segur que us sorprendrà.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha alguna cosa que no s’acaba d’explicar: Jaume Cabré va dir que no sabia que s’havia presentat al premi (glups!). I l’enyorat Isidor Cònsul, editor i jurat a lavegada, va callar com un mussol quan va veure que guanyava el seu llibre per unanimitat (glups!). Tothom sap que les editorials que publiquen llibres institucionals hi presenten els originals del seus autors. Al cèsar el que és del Cèsar i al Jaume Cabré el que és del Jaume Cabré. Que ara el premi Pin i Soler deixi Proa i se’n vagi a Angle no té res a veure. També el Roc Boronat (ONCE) ha deixat Proa i se’n va a Ara Llibres. Coses del món editorial. O potser hauríem de dir: coses que passen a can 62 (o a can Lara Planeta).