A propòsit de Manuel Baixauli i de “La cinquena planta” (7).

(La sèrie comença aquí)

Fa tres o quatre anys, quan semblava que els llibres electrònics estaven a punt d’irrompre amb força en el mercat, vaig escriure en alguna banda que una de les gràcies que li trobava a l’invent era la possibilitat de complementar el text amb apartats en els quals l’autor s’adrecés al lector posant-lo en antecedents del llibre, explicant-li els motius que el van empényer a escriure’l i afegint-hi tots aquells elements –imatges, músiques, altres referències literàries…–  que podien ajudar a una comprensió més completa de l’obra en qüestió. De fet, no m’inventava res: demanava, senzillament, una cosa que moltes pel·lícules en format DVD ja ofereixen.

M’adono que acabo d’escriure “senzillament” tot i que sembla que el que jo proposava no ho deu ser tant, de senzill, perquè a hores d’ara és ben notori que el més calent és a l’aigüera.

Ve a tomb aquest preàmbul perquè resulta que, entre les nombroses virtuts que atresora, “La cinquena planta” és un llibre amb banda sonora. Una llista de músiques que Manuel Baixauli ha incorporat a Spotify amb el mateix nom que la novel·la i que us podeu baixar per escoltar-la amb calma quan vulgueu.

La llista, d’una durada que no arriba als seixanta minuts d’audició, s’obre amb Glenn Gould interpretant al piano –en la versió de 1981, la “lenta”–, quatre “Variacions Goldberg” de J. S, Bach: l’aria, la número 1, la 10 i la 26.

A continuació trobem dos temes del “Quartet de la fi dels temps”, d’Olivier Messiaen en els quals coneixerem una música molt assemblada a la que Fix tocava cada vespre als seus companys de cautiveri a Gusen, subcamp de Mauthausen.

Les tres músiques següents formen part del “Requiem” de Gabriel Fauré, al qual Baixauli li va dedicar un article de “Focs perdurables”, la sèrie sobre les obres d’art que més l’han marcat publicada a la revista “L’Avenç” sobre la qual ja he parlat en apunts anteriors. Els temes seleccionats són el Sanctus, el Pie Jesu i l’Agnus Dei.

La llista es clou amb Mahler i amb dues referències més a Bach. De Mahler hi ha el conegut quart moviment -l’Adagietto– de la Simfonia núm. 5 que Visconti va immortalitzar (vegeu aquí) a “Mort a Venècia”. Una tria que, arriscant-me a trobar simbolismes de pa sucat amb oli,  podria remetre a l’atracció que el nostre autor sent pels paisatges decadents dels pobles arran de mar en època hivernal.

Pel que fa a referències sobre Bach, Baixauli selecciona el tema número 5 de les “Bachianas Brasileiras”, d’Heitor Villa-Lobos, interpretat per Victoria de los Ángeles. Una peça pensada per a soprano i vuit violoncels molt coneguda també i que els de la meva generació vàrem descobrir el 1965 cantada per Joan Baez en el disc “Farewell Angelina”.

La llista de Spotify es clou amb l’ària 47 de la segona part de “La Passió segons Sant Mateu”, de Johann Sebastian Bach. Una tria encertada però que podria haver-se decantat per qualsevol altre fragment de l’obra ja que estem parlant d’un dels cims més excelsos de la història de la música.

(Continua -i acaba- aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*