“La gira”.

Dels nostres tres o quatre estius de vacances a Vegadeo (Astúries) durant la dècada dels 80 a l’A. i a mi ens ha quedat un grapat de bons records i unes quantes amistats que, ai las, darrerament tenim un xic abandonades. A Vegadeo, com a bona part dels pobles de la península ibèrica, se celebra el 15 d’agost la festa major (allí en diuen “la Patrona”) i amb aquest motiu s’organitzen tota mena de gresques gastronòmiques, esportives, musicals i religioses començant per una impagable “Noite celta” que és la cosa més semblant que us pugueu imaginar a la darrera vinyeta de les històries d’Astèrix però amb gaiters i “escanciadores” de sidra incorporats a l’escena.

Va ser justament a Vegadeo que vàrem conèixer l’existència d’una variant de la celebració que allí denominen “la gira” i que no és més (ni menys) que la repetició de les gresques de “la Patrona” el cap de setmana següent al dia 15 d’agost. Com un repicó de la festa grossa, vaja.  (n’hi ha més)

A casa ens va fer gràcia el concepte de “gira” i el vàrem adoptar (i adaptar) a les nostres necessitats tot incorporant-lo a l’argot familiar. Tan intensa va ser l’adaptació que a can Isern “la gira” (pronunciada amb la ge castellana) l’hem capgirada: de ser el repicó d’una festa ja celebrada ha passat a convertir-se en un símil a les campanades lleugeres dels quarts que preludien el toc solemne i potent de les hores en punt (i tot gràcies -calia dir-ho?- a l’A., que és una autèntica perla per a la cosa dels regals).

I així cada any quan s’acosta Sant Josep -el meu aniversari- i alguna vegada també per Sant Joan -el meu sant- l’estimada A. -la meva santa- m’obsequia durant cada un dels set dies immediatament anteriors a la festa amb un regal d’intensitat creixent. És la seva “gira” particular que jo espero, agraeixo i valoro en tot el que representa d’atenció cap a mi i de cura pels detalls després de tants i tants anys de vida en comú. (Oi que tinc raó quan dic que sóc una persona afortunada?).

De moment “la gira” d’aquest Sant Josep s’ha saldat ja amb un “pin” per a la meva col·lecció el diumenge, amb un exemplar del darrer Astèrix (precisament l’edició catalana amb la pífia monumental a la coberta) ahir dilluns i aquest mateix matí amb un DVD comprat a TV3 amb el programa “30 minuts” dedicat als assassinats del poble de Tor.

Això fins avui dimarts. Sant Josep és diumenge. “La gira”, doncs, tot just ha començat com aquell qui diu…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*