Que no s'apague la llum

Aquesta és la història de tres dies curts i amples alhora. Instants del temps, i ben intensos! És la història d’uns camins que ara s’esvaeixen, però que cal seguir fent junts. Camins vora les estrelles i estelades. Camins que ja no hi són, però que gràcies que han sigut!

Sense més preàmbuls. Vam deixar-ho tot divendres i al Palau Sant Jordi vam viure el que alguns han definit la reconciliació dels Sopa de Cabra amb el seu país. Jo continue rumiant-m’ho, i que visca el misteri! Una única al·lusió a què només hi ha un camí possible i a la intel·ligència del públic en interpretar Sota una estrella. Tot i així, llegint avui a Pla Nualart m’he convençut que sense una mica de fe, no ens en sortim. I el cas és que vam vibrar en hores bruixes, i això és tan cert que ni el més boig de la ciutat cal que ho rumie.

Dissabte amaneix decebut, i és que no hi ha menús al restaurant on dius ‘Visca la terra!’ i te la tiren a la cara. Que perspicaç, Henry! Però si cal dansar pel Born, dansarem! I ja que hi som, donem una volta per la Setmana del Llibre en català, que de calor i llibres no en falten. I si fins i tot Enric és capaç de comprar els 69 poemes d’amor d’Estellés, és que hem triomfat. Però no avancem esdeveniments, que això ja ho farem més endavant!

Ara traslladem-nos a Gràcia. Que m’han dit que allà toquen els Ovidi Twins i estan prou bé. I ens afartem amb timó-timonet, arròs amb fesols i naps… i Moritz, per l’amor de Déu, una altra Moritz! I quan es faci fosc, recorda que tenim una cita al C.A.T, que aquí a Barcelona també celebrem la Festa Estellés. I del pica-pica i el vi passem a ingerir poemes. I descobrim una parella letal recitant ‘Assumiràs la veu d’un poble’ (i això és de veres… això ho he vist jo! o no?). Ni Feliu Ventura ni Elies Barberà van arribar-los a la sola de les sabates! Enric & Ivan… anoteu els noms que açò acaba de començar! I si et quedes amb mi i passem a tancar la Terreta… no direm res més (per no dir res).

Diumenge no hi ha l’ànsia esperada d’11-S. Igualment, ens oferirem al palíndrom Català a l’atac i farem les reverències que calga. De nou ens acompanya Enric Valor i la històrica sentència ‘Pel nostre valencià, el català de tots’ que veieu a la foto i la lluïm molt dignament durant la manifestació. El secret: ben estovat, com l’arròs! I retrobem els independents, que no volen respondre a cap tipus d’obediència i prefereixen anar per lliure. Però si cau el sol i els trobes tendres, poden acompanyar-te la resta de la nit. Que avui tenim La Troba Kung Fú i Obrint Pas. I ballem, i bevem, i suem, i brindem, i comprem, i regategem, i cridem, i saltem, i ens apassionem i li arrenquem la pell a la lluna. I tot en català! Açò és la glòria!

Increïble, companys! I gràcies per ser-hi! Comença el compte enrere per a l’encontre del 2012!

(I si no teniu feina o sí que en teniu, però no voleu acarar-la… podeu entretenir-vos cercant deu de les cançons que vam escoltar al Palau Sant Jordi i que he amagat entre el text!)