Que no s'apague la llum

Divendres passat, el minimàlia del dia em feia tenir casa més a la vora amb una sentència de Raimon: ‘Cap plaer no dura tant com per trobar el món ben fet i la vida raonable’. Hi pensava ahir en la cita, just després de cinc dies meravellosos al paradís alemany que és la ciutat de München. No cal dir-ho, l’homenot de Xàtiva meneja raó. Però també és cert que les estonetes plaents donen una mica de sentit a aquest món mal fet i a aquesta vida poc raonable. Com a mostra, vos oferisc un tastet perquè ho jutgeu vosaltres mateixos. Comence amb el llistat d’ingredients que composen la barreja: vacances, sol, festejos, cervesa i espècimens bàvars típics, que va i resulta són guapos, amables i traspuen la discreta pietat anomenada dolçor… 

El destí ha volgut que els meus vint-i-set, l’efusió primaveral i la Starkbierfest vingueren de la mà. Abraçades de nervis tremolant. I quan ja m’he fet un lloquet a casa teua, marxem a reviure inicis amb pocs complexos. L’atmosfera és idèntica a la de l’Oktober i la banda toca gairebé cada hora ‘Ein prosit, ein prosit der gemütlichkeit. Ein prosit, ein prosit der gemütlichkeit! Schenkt ein, trinkt aus, schenkt ein, trinkt aus!‘ (‘Un brindis, un brindis per la comoditat. Un brindis, un brindis per la comoditat. Serveix-te, beu-te-la. Serveix-te, beu-te-la!). I amb un parell de ‘Maß’, cops de gerra amb Pèr i balls damunt la taula, puc sentir les ales a l’esquena. Gute laune a dojo!

 Dissabte ens bronzegem a la terrassa de la universitat, on conec la teua segona casa. I ens assetja un diluvi que em fa conèixer una cara desconeguda de la ciutat. Dura poc, si més no. I a més, ho aprofitem per visitar pintures de Warhol i Polke al Museu Brandhorst. Borratxos de color, busquem mantenir els efectes fisiològics al bar i inaugurem així una autèntica saturday night bàvara a la zona de Gärtnerplatz. I si bé els alemanys no tenen sang llatina al cos, puc assegurar-vos que als pubs es repetia l’irremeiable patró de ‘ballar apegats és ballar’. Amb dues-centes persones més, però.

* Arribats a aquest punt, em permetreu un incís per als més curiosos. Adjunte amb orgull i satisfacció les medalles que m’he penjat aquests dies: cervesa Winkler (autòctona d’Amberg); Schneider Weiße, ideal per combinar amb Weißwurst (salsitxes blanques);  Paulaner Starkbier (birra que beguérem a la carpa de la Starkbierfest); Tegernseer bier; Paulaner Hell (del tipus lager, que abraça tant les clares com les torrades); Augustiner Dunkel (obscura) + Augustiner Hell a la cerveseria Augustiner Bräu i, per últim, la Holfbräu. Aquesta darrera, medalla d’or. Les circumstàncies li eren propícies. Visualitzeu: matí assolellat de dilluns, passeig pel Virktualienmarkt i parada obligatòria al Biergärten –jardí de la cervesa-. Ho heu notat, que m’estic enamorant?

 En la nostra festa particular, més calmada, visquem somnis d’adolescents entusiasmats i aparquem la vida real. I així, em regales esmorzars rics en petons i tipicitats, i jo et regale promeses de caps de setmana a la Costa Brava. Vine, vine… que ja ix el sol! I em dius  ‘Ich hab dich lieb’ dins d’un cor de pa de gingebre i jo et dic ‘m’encantes’ amb sabor de fuet de Vic als llavis. I em parles de com tacàveu d’impudicícia les festes catòliques d’Amberg quan les primeres temptacions vos pessigaven i jo t’explique que la independència que ens cal, és la de Portugal. I que bonic és aprendre, compartir, lliurar-se a sentir…

 Dimarts. Casa. Peus a terra, ulls oberts i cor una mica desinflat. Els nervis capcinegen, ara. I tinc el paladar ple de nostàlgies. Regust de final, regust de cervesa i regust de tu.

 Conserve, però, ànims per seguir brindant…  Ein prosit, gent! I que la llum no s’apague!