Amb xocolata

Deixa un comentari
Estrenem primaveres amb temps d’hivern. Què hi farem!
Costa molt desfer-se de la impaciència quan cada març truca a la porta i la sents una mica teva. Ja de menuda, la mare t’ho deia: ara traurem la mona i més tard el banyador. Però l’instint infantil et feia barrejar-ho i al llit somiaves ous durs de Pasqua dins la piscina. Llavors provaves d’entendre i abaixaves la mirada amb un deix de resignació. Però l’esperança et punxava de nou, i tornaves a alçar l’esguard, tot insistint: ‘Mona… amb xocolata, oi?’.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cabòries el 21 de març de 2012 per verorosello

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.