Adéu, companys!
Deixa un comentari“Quando sei qui con me, questa stanza non ha più pareti, ma alberi… alberi infiniti…”
Com que tot aplega a la seua fi, també ho ha fet la primera etapa de l’experiència Erasmus i, conseqüentment, aquella gent que va sol·licitar tan sols sis mesos de beca, ha tingut que abandonar el vaixell. El buit a la colla ha estat inexorable i al llarg d’aquesta setmana hem viscut intermitentment festes d’acomiadament. Che tristezza, per favore! I és que, clar! Quan ets fora tendeixes a magnificar tot allò que ocorre al teu voltant. Els nous amics són la nova família, amb qui compartixes mals i béns…
Sembla ahir quan aterràvem a aquesta nostra actual terreta, i de fet ja hem travessat el llindar del que és aquesta curta travessia! Amb el temps, hem consolidat una peculiar i alhora cosmopolita colla. Dues suïsses, una anglesa, una francesa, un danès i sis catalans inserits de ple en la cultura italiana. Gran combinació!
Hui en dia hem restat a Bologna la meitat del grup, i vull retre a aquells que han hagut de tornar a casa un xicotet homenatge amb aquest post. Ja vaig oferir-los un present material en una de les sopadetes de partida i a la imatge hi teniu la prova. Vaig portar a terme un dels meus objectius de la meua estança al país de la bota: aprendre a fer tiramisù. I sense cap ànim de sobrevalorar-me, he de dir que va sortir boníssim i que el recipient que el contenia va quedar més lluent que l’or! I jo, més pagada que pagada!
Aleshores, es tanca un cicle. Unes portes es tanquen, altres s’obrin. I de segur que prompte hi haurà nous protagonistes a les històries que ací narre de tant en tant. I així seguim, i seguirem: sempre construint nous records!
HOla perla!
Com sempre el teu post explica de categoria la situació que vius. També vull deixar constància que per als que hem tornat, almenys en el meu cas, tornar a fer vida normal com si no hagués passat res o com si hagués sigut un somni daurat, és molt difícil. Tal com has dit, al estar fora magnifiques les coses, i comprenc que el buit que hem fet en la colla i la vostra rutina de vida ha sigut important, però els “repatriats”´també et troben a faltar, a tú i a la colla, però tira bò! ací estaven esperant-nos amb els braços oberts i ens estan ajudant a recuperar-nos el més aviat possible encara que la marca “bolognese” no s’esborrarà mai.
Molts besets i una abraçada.