Regina Ferrando

Segons el diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, la democràcia és el govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. La participació igualitària de tots els membres de la comunitat s’expressa únicament quan hi ha eleccions, on s’escullen aquells que formaran part d’un govern, d’acord amb uns programes electorals que cada partit hagi confeccionat per al moment determinat que toca viure.

Un cop efectuades les eleccions, els membre electes tenen la obligació de complir el mandat expressat per la comunitat que els paga el sou perquè executin els acords comunitaris per un període determinat.

Fins aquí, la teoria. Ara bé, d’un temps ençà la teoria es posa en entredit i els elegits per a una comesa determinada, a la pràctica, no accepten el resultat i intenten amb maniobres que ratllen la barroeria canviar la voluntat d’aquells que els han votat.

És una manera com una altra de no respectar un resultat i tergiversar-lo fins que s’adapti més als propis interessos, personals o de partit, que a la voluntat del poble que és sobirà. El poble aguanta molt i compleix amb la seva participació cada vegada que és requerit, expressant amb nitidesa el seu desig, malgrat s’adoni que els polítics no estiguin a l’alçada de les circumstàncies. Al final, però, la desconfiança fa estada en els seus cors, i pot arribar el moment, si no ha arribat ja, que el poble es posi d’esquena als polítics.

Perquè la situació actual, comença a passar de taca d’oli. Hem omplert carrers i places, hem omplert diagonals, gran vies i meridianes, hem relligat mà amb mà tot el país de punta a punta. Hem fet un referèndum d’autodeterminació, que no deixa de ser-ho perquè alguns el neguin, tenim patriotes a la presó i a l’exili i un munt de causes obertes pel sol fet d’haver plantat cara a la injustícia, un munt de garrotades a l’esquena i seguim dempeus, mentre els elegits s’esbatussen, s’insulten, i de la forma més ridícula, gosen imaginar unes noves eleccions, a veure si el poble vota allò que ells desitgen.

S’està acabant el crèdit i la paciència. Els polítics son lliures de fer allò que creguin convenient, sense oblidar que son servidors de tots els membres de la comunitat, per això tenen un sou. I els membres de la comunitat son lliures, a la vista dels enganys i a la poca capacitat d’adaptació a un mandat, de no anar a votar. Fins ara, s’han perdut bous i esquelles, per poca capacitat de reacció. Si encara hi som a temps, posem-nos-hi amb ganes perquè, sinó, anem pel pedregar.

No em dóna la gana d’abandonar l’esperança encara, i confio amb tot el cor que seran capaços de bastir pactes en bé del país i del mandat que se’ls ha encomanat. Junts podem fer allò que ens proposem, separats podem tancar-nos, cadascú a casa seva, i enyorar aferrissadament allò que podia haver estat i no ha sigut.

Regina Ferrando i Ferran

e-mail: regina@reginaferrando.cat

20 de maig de 2021