Regina Ferrando

Malgrat tot el que la nostra societat ha hagut de viure en els darrers temps, malgrat l’ambient advers que ens afeixuga, malgrat la falsedat mal intencionada amb què ens volen embolcallar, malgrat les acusacions mancades de tot rigor, malgrat les provocacions constants, malgrat els atacs de tota mena que inunden els noticiaris, els diaris i les xarxes, malgrat tot, Nadal torna puntual per portar-nos aquell estel d’esperança que ens fa reconciliar amb la humanitat, perquè és la prova fefaent de què no tot en endebades, sinó que tot pren sentit amb l’aparició de l’infant del pessebre.

L’infant estimat que ens recorda que no estem sols, que formem part d’un tot meravellós amarat d’amor, on la veritat sempre triomfa. L’amor, aquest intangible per excel·lència, que és la pedra filosofal i el nostre únic nord, per prosperar com a éssers humans.

Conreem amb tossuderia aquest amor que vol dir respecte per nosaltres mateixos i per l’altre. Amor que ens permet abandonar els judicis i acceptar-nos i, com a conseqüència d’això, acceptar l’altre en la seva condició, sigui quina sigui, des de la certesa que només a través de l’amor assolirem la llibertat per créixer i deixar créixer, de servir i ser servits, de respectar i ser respectats.

Quan la culpa i la por ens tenallin, quan tinguem la sensació que tot està perdut, recordem que l’única medicina és a les nostres mans i consisteix a posar-nos a estimar apassionadament, abandonant la presó de la nostra ment i lliurant-nos al servei més sublim, aquell que consisteix a donar als altres allò que desitgem per a nosaltres mateixos.

Per això, aquests dies que les lluminàries i la música de les nadales ens estoven el cor i desperten allò de més autèntic que hi ha en nosaltres: aquell infant que rau en algun racó de la nostra ànima, delerós de sortir a passejar; són el millor moment de l’any per abocar-nos a estimar apassionadament i gratuïta.

No escatimem, doncs, les mostres d’afecte que, durant l’any, sovint, repartim amb una certa gasiveria. Programem la nostra ment per defugir la crítica inútil i el judici implacable, i lliurem-nos a respectar l’altre amb totes les seves virtuts i amb tots els seus defectes. Aquesta ha de ser la nostra contribució a un món millor. Contribució a la que tots estem cridats, perquè la millora de la humanitat depèn dels gestos humils de cada un de nosaltres.

Us desitjo de tot cor unes festes curulles d’amor i fraternitat. Que pugueu realitzar les vostres màximes aspiracions i que el proper any signifiqui el tomb indispensable perquè entre tots, cadascú des del seu lloc, puguem aconseguir el món que desitgem. Un món que desterri la injustícia i la diferència, un món en el qual tots puguem gaudir de llibertat, un món, en definitiva, on la pau i l’amor en siguin el màxim exponent.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com   e-

mail: regina@reginaferrando.cat

20 de desembre de 2018

Vivim en una societat complexa per la diversitat de cultures, de pensament, de manera de fer, però també d’intencions. Aquells que creiem en el valor de la veritat, la integritat i el respecte cal que deixem anar el lliri de la mà i aprenguem a esbrinar quines són les pretensions i les intencions d’alguns col·lectius que fonamenten el seu capteniment en la falsedat, l’estratègia i la manipulació. Ara, més que mai, hem de deixar la ingenuïtat de banda i preguntar-nos sempre a qui beneficien les nostres reaccions, sobretot quan són provocades intencionadament.

Molts de nosaltres tenim un compromís ferm amb la no-violència, però no tots tenim clar allò que vol dir. És evident que descartem la violència física, però hi ha violències que persisteixen entre les persones de bona fe. Sovint ens costa descartar la violència verbal, els insults, sobretot quan ens sentim insultats. Quan algú ens fereix, no-violència vol dir no respondre amb la mateixa moneda. La no-violència descarta qualsevol tipus d’odi o de venjança i comporta una pràctica fidel, acurada i persistent de la no-reacció agressiva, del cultiu acurat de quelcom que tingui a veure amb una indiferència respectuosa.

Haurem arribat a la perfecció quan sapiguem respondre als insults amb amabilitat, amb respecte i amb generositat, perquè això és la darrera cosa que esperen els mentiders, els provocadors, els manipuladors. Perquè quan tornem insult per insult convertim els provocadors en víctimes i això és el que busquen, pretenen i volen. És preferible pecar d’ingenus que pecar de violents.

Hem d’aprendre a viure en un ambient hostil i no deixar-nos endur per la nostra part més primitiva. Deixem que tothom es passegi per on vulgui i, quan tinguem clar, que el passeig és una provocació (ara això ho veiem sovint), no caiguem en la temptació que ens han parat. Passem de llarg i seguim el nostre camí.

Em dol veure vídeos penjats a les xarxes o a les notícies de gent que s’escridassa i encara em dol més quan veig que la gent que escridassa és la bona gent que, simplement, ha caigut en el parany dels manipuladors. Em dol, també, veure com per les xarxes corren missatges ofensius contra persones, siguin qui siguin, i em dol més quan els que els fan córrer són gent de bona fe. Hem de parar de fer bromes que insultin altres persones, siguin qui siguin. No podem evitar de rebre’n, però sí de reenviar-los.

Cal que aprenguem a vèncer la impotència amb amor, cal que ens fem costat els uns als altres i ens guardem els uns als altres de caure en provocacions. Ja ho sé, no és una tasca fàcil, però no per això és impossible. L’equació és clara: a més insult més respecte, a més provocació més indiferència, a més mentida més denúncia.

Al final, si ens hi esmercem, quan quedi clar que no hi valen ni provocacions, ni mentides, ni insults, haurem aconseguit allò que s’espera de nosaltres i, el més important, ens en podrem sentir immensament orgullosos.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

13 de desembre de 2018