Regina Ferrando

L'art de viure bé

Cada dia és un miracle

El miracle de despertar-se cada dia sentint-se viu, és un dels majors plaers que diàriament la vida ens regala. Si estem distrets, i no ens n’adonem, perdem una oportunitat fantàstica de fer que el nostre dia flueixi amb serenor, flexibilitat i creativitat.

Si a tot plegat hi afegim la nostra essència que és l’amor, amor com a imatge del que som; amor com a imatge del creador, amor que desitja fondre’s amb l’amor dels que ens envolten, la vida per moltes dificultats que tinguem, serà sempre el regal més meravellós.

No importa res del que passa al nostre voltant, ni la brama de polítics corruptes, de periodistes mentiders i de capitalistes sense entranyes, l’únic que importa és una necessitat interior, la nostra capacitat d’estimar i el nostre cabal de pau que rau des de sempre i per sempre en un racó del nostre infant interior. Ell hi és sempre, disposat que el traiem a passejar i, si no ho fem, ofeguem el millor de nosaltres.

Qui no es commou davant d’una sortida del sol espaterrant o davant d’una posta vermella com les que ens regala l’hivern. Qui no es commou davant d’una flor bellíssima que esclata un matí al nostre jardí. Qui no es commou davant de la mirada transparent d’un infant que amb els ulls acabats d’estrenar ens mostra el millor de nosaltres mateixos, allò que, en el moment que ens despistem, perdem.

Es tracta, doncs, de SER a cada instant per no perdre cap dels regals que moment a moment la vida ens ofereix. Es tracta, doncs, de viure plenament el present. Es tracta de no deixar-nos encadenar per un passat que ja ha passat. Es tracta, doncs, de no deixar-nos atemorir per un futur que encara ha d’arribar i que no existeix.

El món que hem creat fa tot el possible per distreure’ns de la nostra comesa veritable, per això, nosaltres, hem d’estar molt amatents perquè les boires artificials no ens impedeixin veure la veritat que banya la nostra mirada. Tot el que ens envolta és meravella si la nostra mirada és pura, innocent i neta.

Tot allò que ens distreu i ens fa mal, tot el que hi pot haver de dolent en aquest món és la conseqüència directa de les nostres incerteses, de les nostres manques de previsió, de la nostra manca d’expertesa i del nostre nivell de consciència limitat.

Alliberem-nos doncs de l’home antic, aquell que és una cuirassa de la nostra essència veritable i deixem sortir totes les nostres qualitats que són regal des del nostre naixement. Només així serem capaços, entre tots, de construir un món millor. Un món que no tingui res a veure amb el món que ara contemplem. Un món que sigui només el reflex de la intenció del creador. Necessitem fer un reset total en el funcionament del món per tornar-lo a posar a la via original i abandonar aquesta via morta en la qual estem cada vegada més embrutits. I com sempre, depèn de nosaltres fer-ho. No ens ho rumiem més i posem primeres pedres.

Regina Ferrando i Ferran   

e-mail: regina@reginaferrando.cat

27 de gener de 2022

Bon principi del final

Sense categoria

Hem començat un nou any amb les mateixes característiques d’incertesa de l’anterior, però tot fa preveure, perquè ho desitgem amb totes les nostres forces i perquè els indicis ens hi fan confiar, que estem iniciant el principi del final.

El Reis de l’Orient, que enguany han retornat puntuals a la seva cita esperada per infants i grans, ens han retornat la il·lusió i l’esperança en un món que sabem que pot ser molt millor. Els dos darrers anys hem pogut constatar que la salut és el bé més preuat que tenim i que per salvar a la salut hem hagut fins i tot hem de perdre la llibertat, quan la llibertat és el darrer bastió a perdre en la nostra naturalesa humana.

Comencem, doncs, un any que de ben segur ens permetrà retornar a les nostres relacions tal com ho havíem fet tota la vida. Perquè tenim ganes d’abraçar-nos, tenim ganes de besar-nos, tenim ganes de tocar-nos, tenim ganes de no haver de mesurar distàncies quan parlem els uns amb els altres, tenim ganes de respirar en llibertat, però sobretot, tenim moltes ganes de no haver-nos de mirar amb recel i amb por els uns als altres i de seure al voltant d’una taula ben junts, sentint l’escalfor de tots i cadascun. Som i serem éssers socials i, per molt que una pandèmia ens hagi castigat durant un parell d’anys, no deixarem de necessitar-nos.

Preparem-nos pel gran retrobament, preparem-nos per poder-nos mirar fit a fit sense cap por, amb amor i respecte, joiosos de sentir-nos una vegada més germans i membres d’una mateixa família.

Mentre la pandèmia es va esllanguint, però, siguem cauts de no relliscar a darrera hora i preparem-nos com cal per propers embats que puguin arribar.

Ara ja sabem que hem de tenir cura els uns dels altres quan van maldades i també sabem que la informació que ens arriba és més desinformació que altra cosa.

Amb aquesta experiència al sarró, disposem-nos a viure a ple pulmó, gaudint de tots i cadascun dels instants de la nostra vida i estimem-nos amb bogeria, només així, podrem tenir un sistema de defenses a prova de tots els ensurts.

Cada dia comencem la resta de la nostra vida; a cada instant podem, si ens ho proposem, fer els canvis escaients per tal de ser millors. Només depèn de nosaltres i de ningú més, que tot vagi com ha d’anar. Els dirigents no poden solucionar tots els problemes, ha quedat ben clar, però nosaltres podem fer molt per pal·liar qualsevol desgràcia que se’ns presenti.

A la nostra vida no tenim cap seguretat, però ens tenim els uns als altres. Si això falla, és la catàstrofe. Però no oblidem mai que tots tenim un mateix origen i que formem part d’un únic tot que ens protegeix, té cura de nosaltres i ens estima apassionadament. La nostra única seguretat és la confiança absoluta en què la vida no ens presentarà mai cap escull que no puguem salvar.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.cat  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

13 de gener de 2022