Regina Ferrando

M’ha sortit el títol a raig, un desig expressat gairebé com un lament. Recordo l’any passat, per aquest temps, que el 2020 em feia certa il·lusió, el trobava un número bonic. Avui, després de tot plegat, se’m fa palesa aquella certesa de “les aparences enganyen”. Certament, aquest serà un temps que recordarem amb tristesa, sobretot per tots aquells que ens han deixat, però, alhora, amb agraïment perquè ens haurà fet tocar de peus a terra, replantejar-nos la nostra trajectòria i ser conscients de la nostra incertesa pregona.

I, malgrat tot, torna Nadal i, aquest any, més que mai, torna per encendre la flama de l’esperança en els nostres cors. Aquella que ens permet redreçar-nos per damunt de les nostres mancances i petiteses, guaitant l’infant a la menjadora, alenat pel bou i la mula, mentre amb un somrís murri ens recorda la nostra filiació.

No serà un Nadal com els altres, ben certament, no ho pot ser, haurem de renunciar a tradicions que ens caracteritzen com a poble, serà un Nadal diferent, però seguirà recordant-nos la joia del retrobament amb la nostra essència, la joia de saber-nos membres d’una única família, i aquest joia íntima ningú no ens la prendrà.

Així, doncs, traguem-nos la son de les orelles, espolsem-nos la mandra i sortim al carrer, bo i emmascarats, disposats a oferir a aquells que ens envolten les nostres millors mostres d’afecte. No permetem que ningú passi mancances al nostre voltant, ajudem-nos junts a superar la resta de camí feixuc que encara queda, per vèncer aquesta malaltia que ens lleva la seguretat, la salut i la vida.

I tot passarà… I retornarem a una vida tranquil·la, sense ensurts i morts diaris… sense xifres esgarrifoses… sense mirar de reüll ningú… Podrem tornar a mirar-nos als ulls i regalar-nos aquell somriure que reconforta. Tornarem a abraçar-nos, sí, amb deler i bogeria, bo i recuperant el llarg temps d’aïllament obligat. I recordarem aquest any incert amb tendresa per haver-nos permès ser conscients de la nostra naturalesa veritable.

I vindran més Nadals que ens ompliran el cor de joia i ens faran sentir a recer i segurs de ser immensament estimats. I tornarem a viure, no com abans, sinó amb una consciència més plena de les nostres possibilitats i de les nostres mancances, per no errar més trets.

I això és la vida, amics… Feta de trasbalsos que ens fan créixer, seguits de períodes d’estabilització més o menys llargs i, a continuació, perquè no ens instal·léssim pas, ve un altre trasbals que ens torna a plantar de peus a terra.

Aquest any, més que mai, us desitjo unes festes en pau. Gaudiu-les amb prudència, respectant aquells que us envolten, amb les millors mesures possibles. I, sobretot, estimeu-vos amb bogeria i recordeu sempre que res no és permanent, que tot canvia i que, avui per avui, el canvi només pot ser esperançador.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

17 de desembre de 2020

Fa pocs dies, en una entrevista a RAC1 el doctor Valentí Fuster, director, des del 1994, de l’Institut de Cardiologia de l’Hospital Mont Sinaí de Nova York, parlant de l’actual pandèmia, va dir que ens trobàvem davant de la Tercera Guerra Mundial Bacteriològica. Aquesta afirmació que concorda amb el desgavell que podem observar a tots els països del món davant de la situació sanitària que ens toca viure, contrasta brutalment amb el capteniment de molts de nosaltres que la vivim com si res no hagués canviat. Ens preocupa, i molt, el retorn a una suposada normalitat. Tenim com a objectiu primordial poder fer la mateixa vida que fèiem abans de la pandèmia, com si això fos la millor situació possible. Tenim com a fita principal l’ocupació de terrasses de bars i restaurants, l’assistència a concerts, cinemes i teatres, anar a ballar, viatjar sense limitacions, celebrar el dinar de Nadal amb la família al complet, … i tot això mentre parlem de Tercera Guerra Mundial?, no us estranya tot això?

Deixeu-me anar més enllà. El cert és que estem en una situació nova, totalment desconeguda i incerta des de molts punts de vista, i jo em pregunto: què ens vol dir la situació actual?, hi ha la possibilitat que calgui un canvi de mentalitat?, estem convençuts que la nostra manera de viure fins el més de febrer passat és la millor manera de viure possible?

Si tenim en compte les grans diferències entre les economies mundials i, sense anar més lluny, les que ens afecten a la nostra societat en concret, podríem arribar a la conclusió que tant bé no ho estàvem fent, mentre en una mateixa societat convivien persones amb nivells de vida molt diferents. La salut de l’economia d’un país no es mesura per la quantitat de bars o restaurants oberts o tancats, sinó per una redistribució de la riquesa que afavoreixi els més necessitats mitjançant l’aportació d’aquells que més tenen.

No passem de puntetes per la situació actual, no ens perdem en disquisicions gratuïtes i mancades de rigor. Aprofitem el daltabaix per anar a fons i forgem entre tots una societat sense diferències. Aquesta és la millor cura per a una bona salut de país. Obliguem els nostres governants a nodrir la sanitat i l’ensenyament, eines principals de prosperitat, amb els pressupostos necessaris per poder afrontar els reptes actuals.

Els moments difícils són oportunitats per assolir els canvis necessaris per redreçar les societats. Mentre ens perdem en minúcies, no tenim la visió de conjunt necessària per assolir els canvis en profunditat. Cal preocupar-se de les economies personals, sí, però no ens oblidem que les grans diferències venen de l’acumulació de riquesa en les butxaques d’uns quants, molt pocs, en comparació amb la resta, a expenses de la pobresa de la gran majoria.

Aprofitem aquests temps per reflexionar i, separant el gra de la palla, posem remeis a gran escala i no ens perdem en anècdotes que solucionen escorrialles.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

3 de desembre de 2020