Regina Ferrando

Les paraules que emprem en el nostre dia a dia ens dóna pistes de la nostra manera de ser i ens fa prendre consciència dels autoenganys als que ens sotmetem d’una manera totalment inconscient.

Sabem molt bé el què ens convé, com hauria de ser la nostra vida, o allò que hauríem de fer per estar millor. És a dir, anem molt forts en teoria. No tant així, a l’hora de posar-ho en pràctica, les coses canvien i massa sovint restem ancorats en un interminable hauria… hauria… hauria.

Fixem-nos-hi, observem quantes vegades ens diem a nosaltres mateixos, o bé ho comentem amb altres persones tot allò de: hauria de tenir cura amb el menjar, hauria de descansar més, hauria de deixar de fumar, hauria de beure menys, hauria de practicar algun esport, hauria de treballar menys, hauria de passejar més, hauria de tancar els ulls més sovint, hauria de cercar estones de silenci, hauria de pensar més en mi, hauria de dormir més hores…

Amb tot aquest rosari de bons propòsits, anestesiem una mica la consciència i, qui dia passa, any empeny, sense fer res d’allò que sabem que hauríem de fer. Aquesta actitud ens ens condemna a una insatisfacció permanent, perquè constantment ens anem recordant tot allò que sabem que ens convindria i no fem.

Us proposo una solució: fem una llista de tots els nostres bons propòsits i comprometem-nos a fer-los realitat, d’una vegada per totes. Na cal que sigui tot de cop, no siguem injustos amb nosaltres mateixos, allò que no hem aconseguit en anys, poc que ho aconseguirem en dies.

Té molta més força i és molt més efectiu sentir-se dir: avui decideixo tenir cura de menjar d’una forma sana i equilibrada, avui decideixo descansar quan senti que el cos ho necessita, avui decideixo deixar de fumar, avui decideixo practicar la natació, avui decideixo escoltar el meu cos, avui decideixo…

Si som capaços de canviar cada setmana un “hauria” per un “avui decideixo”, poc a poc la nostra vida s’anirà transformant i esdevindrem persones més efectives, sense complexos i, sobretot, deixarem de sentir-nos insatisfets, per començar a valorar-nos tal i com correspon.

Tinguem present que un canvi en el llenguatge, comporta immediatament un canvi en la nostra consciència i si tenim cura de deixar de parlar sempre amb els verbs en futur i ens decidim a parlar en present, la nostra vida canviarà de color i podrem començar a gaudir de l’aquí i ara amb plenitud.

Com sempre, la darrera decisió és personal i intransferible. Cadascú de nosaltres té la llibertat de viure de la manera que vulgui, només faltaría, però fem servir aquesta llibertat meravellosa per jugar a favor nostre.

Regina Ferrando i Ferran

e-mail: regina@reginaferrando.cat

23 de setembre de 2021

Després d’un mes d’agost tranquil i diferent pel que fa a allò que estem acostumats, ja que, si la característica principal d’aquesta època de l’any són les festes majors, que comporten vida al carrer, joia i disbauxa, enguany en general han estat marcades per la prudència, la protecció i la solidaritat. Després d’aquest temps molt diferent, ens apareix un setembre humil, que entra sense fer soroll, convidant-nos a reprendre la nostra vida de cada dia, des de la consciència de no deixar de tenir cura de ningú, tant de nosaltres com d’aquells que ens envolten. Això és, tenir una relació amorosa amb tot allò que ens envolta. Un inici de curs, doncs, immers encara en un cert perill, però amb  la certesa de què, si anem en compte, no té perquè passar-nos res. Poc a poc o de pressa, tot anirà tornant a la normalitat.

Una normalitat potser diferent de la que estàvem acostumats però serà la nostra nova normalitat, digna de ser acollida amb tot l’amor i sense el més mínim rebuig.

Durant un llarg període ens hem pogut adonar que potser havíem anat més lluny del que calia. Que sense tenir en compte la salut del nostre planeta, l’hem anat torturant i maltractant, sense pensar que la seva salut tenia relació amb la  nostra. Avui més que mai sabem de bona mà què és sentir-se fràgil, no tenir cap seguretat i que la por faci estada en els nostres cors. Però també hem après que, si ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn amb amor i respecte, estem protegits contra qualsevol contratemps.

Ocupem-nos de les coses, però no ens en preocupem, deixem que tot arribi sense voler condicionar res. Deixem que els altres escullin, sense intentar manipular-los. No malbaratem el nostre cos ni la nostra salut enfangant-nos en la crítica, l’insult, el judici que no fan cap bé, al contrari, debiliten el nostre sistema immunitari i ens fan esdevenir fràgils i febles davant les adversitats.

Demostrem aquest nou curs tot allò que ens ha ensenyat aquest període de confinament i d’aïllament obligats i conservem aquest ensenyament com el bé més preuat. Un bé que a estones ens ha fet sofrir, a estones ens ha desesperat i a estones ens ha alliberat del gran brogit que regnava a la nostra societat, deixant-nos entrellucar una manera de viure diferent que ens alimentava l’ànima.

Ni la nostra vida anterior, ni la del confinament són l’ideal. Ni una cosa ni l’altra, però sí un equilibri entre ambdues. Hem de maldar per aprendre a combinar aquelles estones de disbauxa que ens exerciten el pensament, amb aquelles estones de quietud que ens posen en contacte amb l’ànima i amb l’univers.

Tot plegat, sense oblidar mai més l’eficàcia demostrada de les mascaretes i la necessitat d’una neteja de mans exhaustiva, sobretot quan arribi, si arriba, la grip estacional. Ara que ho sabem, ja no caldrà que ens hi obliguin, sinó que podem disposar-ne al més mínim símptoma, assegurant-nos així de no afectar la salut d’aquells que ens envolten. Que tingueu un curs immillorable.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

9 de setembre de 2021