Regina Ferrando

Els éssers humans, sovint, som temptats de pensar que allò que ens fereix i ens neguiteja és a causa de quelcom que fan els altres o de les circumstàncies que en envolten que no podem controlar. Aquest neguit pot expressar-se amb sentiments de ràbia, de gelosia, de ressentiment, de depressió.

Quan, mitjançant un camí de coneixement personal, poc a poc, aprofundim  en el nostre interior, ens adonem que aquestes emocions, en realitat, amaguen pors. Ens adonem que no són els altres ni les circumstàncies que ens envolten que ens creen neguit, sinó que és el nostre neguit intern, l’absència de pau interior.

El conjunt de pors que compartim els éssers humans, condicionen la nostra vida i ens fan veure un món perillós. Projectem el nostre neguit a l’exterior i tenyim la nostra circumstància del mateix color dels nostres pensaments. Si els nostres pensaments són negatius, projectem un entorn perillós. Si els nostres pensaments són positius, projectem un entorn positiu i amable.

Les pors que condicionen els nostres pensaments, són la conseqüència de la col·lecció d’experiències mal resoltes del passat. Així, un passat difícil i mal resolt, pot fer-nos projectar un present ple de neguit i un futur ple d’incerteses.

Podem classificar les experiències mal resoltes del passat en dos grans grups: la calaixera dels ressentiments i el bagul dels sentiments de culpa. Els ressentiments representen la impossibilitat de resoldre aquells conflictes en els quals creiem que algú ens ha ferit. Les culpes, en canvi, venen de no haver resolt prou bé aquelles circumstàncies en les quals tenim el convenciment que hem ferit a d’altri, ambdós grups tenen una solució comuna que s’anomena perdó.

En la mesura que aprenguem a perdonar els altres i a perdonar-nos nosaltres mateixos, anirem desfent els nusos que ens lliguen a un passat mal resolt. Això farà canviar el color dels nostres pensaments i començarem a projectar un entorn pacífic, acollidor i amable

Així, a poc a poc, passat i futur perdran protagonisme i s’aniran fonent donant prioritat a l’únic moment que existeix, l’únic moment que ens permet prendre decisions, l’únic moment en què podem canviar la nostra vida, l’únic moment en què podem ser feliços: el moment present.

Si no vivim en pau, no caiguem en la temptació de donar-ne la culpa als altres i posem-nos a treballar per pacificar el nostre interior. Alliberem-nos de tots els ressentiments, de tots els sentiments de culpa, de totes les pors. Només així podrem gaudir plenament del present.

La nostra pau prové només de la nostra font interior, no perdem el temps cercant-la en llocs equivocats.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

18 d’octubre de 2018

Algú pot imaginar per un instant què passaria si el dia del naixement ens lliuressin un full de ruta minuciós amb dates, hores i llocs de tot allò que ens ha de passar en aquesta vida? És altament provable que molts de nosaltres intentaríem retornar al sí matern i desaparèixer en la immensitat de l’univers. Tot i que, sortosament, no és així, moltes vegades, ens costa descobrir la immensa joia que representa l’aventura de cada dia i això ens dificulta afrontar cada situació amb la innocència necessària per gaudir del misteri que s’amaga darrere de cada situació, de cada encontre, de cada gest, de cada paraula.

La realitat és que l’equilibri de l’univers és tant perfecte que ens permet la possibilitat de navegar sense rumb prèviament establert, atorgant-nos la llibertat més absoluta a l’hora de fer giravoltar el timó de la nostra nau.

Aquesta llibertat que és un gran regal, sovint tendeix a incomodar-nos i a fer-nos pensar que seria millor saber-ho tot. I això és a causa de la nostra col·lecció de pors, que ens fa sentir la necessitat de controlar-ho tot, de conèixer-ho tot.

Cal prendre consciència que vivim suspesos en l’atzar i que la nostra llibertat ens ofereix la possibilitat d’elegir sempre entre un o diversos camins que s’obren d’avant nostre i que, evidentment, l’elecció comporta sempre un risc: encertar o errar. Només quan acceptem aquesta realitat des de la confiança i la pau interior, és quan la nostra vida té sentit.

L’encert i l’error són només dues maneres diferents d’avançar, igualment vàlides. Tots, en canvi, aspirem a encertar-la sempre i rebutgem l’error amb totes les nostres forces. Quantes vegades ens judiquem, ens maltractem i ens castiguem després d’un error, quan possiblement aquell error ens comportarà molta més saviesa que el camí planer dels encerts.

La vida és un flux pel qual llisquem. Mentre anem a favor del corrent la nostra navegació és planera i plaent. A voltes, però, hi ha alguna decisió que ens situa contra corrent i fa que passem per períodes amb més dificultats.

Quan la nostra vida està plena de tensions, és molt provable que, a causa de decisions passades, estiguem navegant contra corrent. Aquest fet ens condemna a una navegació feixuga que no fa més que augmentar les tensions. En canvi, si som capaços de relaxar-nos, d’aconseguir la pau interior, el mateix corrent ens portarà al camí correcte per on lliscarem amb comoditat, amb joia, amb llibertat i sense esforç.

Deixem de voler controlar la nostra vida i la dels altres i lliurem-nos a l’aventura des de la confiança que mai haurem de passar per cap situació que no puguem superar. Deixem que la vida llisqui per nosaltres sense oferir resistències. Estimem i gaudim de cada instant com a únic i irrepetible. Visquem els problemes com a oportunitats per relaxar-nos i retornar al flux natural.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

4 d’octubre de 2018