Bon principi del final
Hem començat un nou any amb les mateixes característiques d’incertesa de l’anterior, però tot fa preveure, perquè ho desitgem amb totes les nostres forces i perquè els indicis ens hi fan confiar, que estem iniciant el principi del final.
El Reis de l’Orient, que enguany han retornat puntuals a la seva cita esperada per infants i grans, ens han retornat la il·lusió i l’esperança en un món que sabem que pot ser molt millor. Els dos darrers anys hem pogut constatar que la salut és el bé més preuat que tenim i que per salvar a la salut hem hagut fins i tot hem de perdre la llibertat, quan la llibertat és el darrer bastió a perdre en la nostra naturalesa humana.
Comencem, doncs, un any que de ben segur ens permetrà retornar a les nostres relacions tal com ho havíem fet tota la vida. Perquè tenim ganes d’abraçar-nos, tenim ganes de besar-nos, tenim ganes de tocar-nos, tenim ganes de no haver de mesurar distàncies quan parlem els uns amb els altres, tenim ganes de respirar en llibertat, però sobretot, tenim moltes ganes de no haver-nos de mirar amb recel i amb por els uns als altres i de seure al voltant d’una taula ben junts, sentint l’escalfor de tots i cadascun. Som i serem éssers socials i, per molt que una pandèmia ens hagi castigat durant un parell d’anys, no deixarem de necessitar-nos.
Preparem-nos pel gran retrobament, preparem-nos per poder-nos mirar fit a fit sense cap por, amb amor i respecte, joiosos de sentir-nos una vegada més germans i membres d’una mateixa família.
Mentre la pandèmia es va esllanguint, però, siguem cauts de no relliscar a darrera hora i preparem-nos com cal per propers embats que puguin arribar.
Ara ja sabem que hem de tenir cura els uns dels altres quan van maldades i també sabem que la informació que ens arriba és més desinformació que altra cosa.
Amb aquesta experiència al sarró, disposem-nos a viure a ple pulmó, gaudint de tots i cadascun dels instants de la nostra vida i estimem-nos amb bogeria, només així, podrem tenir un sistema de defenses a prova de tots els ensurts.
Cada dia comencem la resta de la nostra vida; a cada instant podem, si ens ho proposem, fer els canvis escaients per tal de ser millors. Només depèn de nosaltres i de ningú més, que tot vagi com ha d’anar. Els dirigents no poden solucionar tots els problemes, ha quedat ben clar, però nosaltres podem fer molt per pal·liar qualsevol desgràcia que se’ns presenti.
A la nostra vida no tenim cap seguretat, però ens tenim els uns als altres. Si això falla, és la catàstrofe. Però no oblidem mai que tots tenim un mateix origen i que formem part d’un únic tot que ens protegeix, té cura de nosaltres i ens estima apassionadament. La nostra única seguretat és la confiança absoluta en què la vida no ens presentarà mai cap escull que no puguem salvar.
Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.cat
e-mail: regina@reginaferrando.cat
13 de gener de 2022