Regina Ferrando

Segons el diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, la democràcia és el govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. La participació igualitària de tots els membres de la comunitat s’expressa únicament quan hi ha eleccions, on s’escullen aquells que formaran part d’un govern, d’acord amb uns programes electorals que cada partit hagi confeccionat per al moment determinat que toca viure.

Un cop efectuades les eleccions, els membre electes tenen la obligació de complir el mandat expressat per la comunitat que els paga el sou perquè executin els acords comunitaris per un període determinat.

Fins aquí, la teoria. Ara bé, d’un temps ençà la teoria es posa en entredit i els elegits per a una comesa determinada, a la pràctica, no accepten el resultat i intenten amb maniobres que ratllen la barroeria canviar la voluntat d’aquells que els han votat.

És una manera com una altra de no respectar un resultat i tergiversar-lo fins que s’adapti més als propis interessos, personals o de partit, que a la voluntat del poble que és sobirà. El poble aguanta molt i compleix amb la seva participació cada vegada que és requerit, expressant amb nitidesa el seu desig, malgrat s’adoni que els polítics no estiguin a l’alçada de les circumstàncies. Al final, però, la desconfiança fa estada en els seus cors, i pot arribar el moment, si no ha arribat ja, que el poble es posi d’esquena als polítics.

Perquè la situació actual, comença a passar de taca d’oli. Hem omplert carrers i places, hem omplert diagonals, gran vies i meridianes, hem relligat mà amb mà tot el país de punta a punta. Hem fet un referèndum d’autodeterminació, que no deixa de ser-ho perquè alguns el neguin, tenim patriotes a la presó i a l’exili i un munt de causes obertes pel sol fet d’haver plantat cara a la injustícia, un munt de garrotades a l’esquena i seguim dempeus, mentre els elegits s’esbatussen, s’insulten, i de la forma més ridícula, gosen imaginar unes noves eleccions, a veure si el poble vota allò que ells desitgen.

S’està acabant el crèdit i la paciència. Els polítics son lliures de fer allò que creguin convenient, sense oblidar que son servidors de tots els membres de la comunitat, per això tenen un sou. I els membres de la comunitat son lliures, a la vista dels enganys i a la poca capacitat d’adaptació a un mandat, de no anar a votar. Fins ara, s’han perdut bous i esquelles, per poca capacitat de reacció. Si encara hi som a temps, posem-nos-hi amb ganes perquè, sinó, anem pel pedregar.

No em dóna la gana d’abandonar l’esperança encara, i confio amb tot el cor que seran capaços de bastir pactes en bé del país i del mandat que se’ls ha encomanat. Junts podem fer allò que ens proposem, separats podem tancar-nos, cadascú a casa seva, i enyorar aferrissadament allò que podia haver estat i no ha sigut.

Regina Ferrando i Ferran

e-mail: regina@reginaferrando.cat

20 de maig de 2021

Després d’un llarg any de pandèmia, envoltat de dubtes, incerteses, por i vicissituds, se’ns planteja una mena de solució que no ens plau a tots perquè no ens deixa abandonar la incertesa i estem massa acostumats a les seguretats a qualsevol preu.

Doncs, mireu, per primera vegada en la nostra esquifida història, estem davant d’un mateix problema, del qual ningú, ara per ara, en coneix la solució i tots, TOTS, anem a les mateixes palpentes, tenim les mateixes dificultats i estem igualment exposats.

Virtuts de la situació: que tots estem allà mateix i que tots, inclosos científics, polítics i personal sanitari, sense excepció, s’han posat junts a treballar per un mateix objectiu: la resolució del conflicte sanitari. En contrapartida, en haver-hi molts diners que s’hi belluguem hi ha una florida de les perversitats humanes que sovint es fixen molt amb els guanys i massa poc en les persones.

I la resta de la humanitat estem ballant al bell mig d’aquesta barreja d’interessos, amb l’única intenció, nosaltres sí, de salvar la pròpia pell, la de la nostra família, amics, coneguts i el màxim del col·lectiu humà.

És evident que tots plegats som conillets d’índies d’un gran experiment a nivell global que esperem que surti bé. No ens hem mogut de la por i la incertesa, però sí que alguns hem decidit jugar un joc, que al principi ens podia semblar macabre i que ara, en la mesura que més persones s’hi comprometen s’ha convertit en solidari.

Així, molts ens hem apuntat a fer confiança als nostre científics i investigadors, convençuts de la seva honestedat i de la seva professionalitat, tenint en compte que és un dels col·lectius que més ha sofert, juntament amb tots els sanitaris de primera línia, perquè, a part se ser vulnerables com el que més, han hagut d’estar a càrrec dels més vulnerables que han patit aquesta malaltia i acompanyar tots aquells que han hagut de marxar sense l’escalf del seus éssers estimats.

Hi ha moments a la història en què és inevitable prendre partit. Quedar-se al marge és una manera grollera d’eludir la pròpia responsabilitat i, per tant de negar al col·lectiu la solidaritat que ens correspon.

Junts, amb un interès comú, serem capaços de posar el punt i final a aquest període negre que ens ha trasbalsat, ha canviat les nostres vides, però també la nostra manera de veure les coses. Hem de continuar lluitant amb l’esperança d’un món  millor on els conflictes que fins ara ens han tenallat arribin a desaparèixer. Som éssers de llum destinats a eradicar la foscor i hem de maldar perquè les foscors de l’egoisme s’esvaeixin i puguem bastir el món millor que som cridats a construir.

I junts ho aconseguirem, en la mesura que abandonem els nostre interessos personals i ens aboquem a fer viables els interessos col·lectius. Posem-nos-hi tots, units en força.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com   

e-mail:regina@reginaferrando.cat

6 de maig de 2019