Regina Ferrando

Heu-la aquí! Com no podia ser d’altra manera, ha tornat, amb l’esclat de vida que la caracteritza, disposada a lluir les seves millors garlandes. Res ni ningú no la pot aturar, passi el que passi, ella sempre arriba puntual, decidida, eficient i tot s’il·lumina al seu pas. Ve per desvetllar-nos, amb la gràcia que l’acompanya i retornar-nos la joia. És el ressorgir de la vida, després de la letargia hivernal. És la primavera!

Cada març, sense avís previ, sense encomanar-se a ningú, pren possessió de la natura, la trasbalsa, la renova i l’embelleix. És l’inici d’un nou procés vital, d’una nova oportunitat. La natura esclata en nosaltres engrescant-nos a no defugir la seva bellesa, ni la seva empenta, ni el seu poder creador.

La primavera és temps, doncs, de treure’s la son de les orelles. De posar-se a caminar vers el nostre ideal. D’iniciar, un cop més, el camí del nostre somni, amb el convenciment que res ni ningú no ens el podrà furtar.

Cada estació de l’any, té el seu què, el seu missatge. La primavera és temps de traspàs, entre la inactivitat de l’hivern i l’efervescència estiuenca. És, doncs, un temps de rodatge, de tornar-nos a posar en marxa, de despertar, de revifar-se i d’encarar la vida amb entusiasme.

És temps de llargues caminades per la platja o per la muntanya, gaudint de l’escalfor de l’astre rei. Temps, sobretot, de prendre contacte íntim amb la natura, d’escapar-se de l’asfalt per poder tocar terra viva, d’abraçar els arbres perquè ens puguin comunicar els seus secrets, d’embadalir-se admirant la bellesa de les flors o de córrer juganers darrere la papallona entremaliada.

És temps de prendre contacte amb el propi cos, de depurar-lo, de tenir cura del fetge i dels ronyons, perquè puguin continuar fent la seva tasca amb eficàcia. Cal escoltar el cos, prenent consciència de la respiració, font de vida; escoltant el batec del cor que sense defallir treballa dia i nit per a nosaltres. Temps d’adonar-nos de la perfecció d’aquest cos que ens van regalar en el moment del naixement, que ens acompanyarà tota la vida i que suportarà amb dignitat totes les maleses que, per la nostra manca de coneixement, li infligim.

La primavera també és temps d’agraïment. Siguem agraïts amb el nostre cos, amb la nostra ment, amb les nostres emocions. Si som justos, ens adonarem que comptem amb grans tresors i que, massa sovint, vivim com si no ens n’haguéssim adonat.

Conreem la pau interior que ens permeti viure cada instant de la nostra vida com si fos el darrer. Només des d’aquesta pau serena, serem capaços de copsar cada instant, cada canvi al nostre voltant, cada estació de l’any, cada meravella de la natura. Gaudim plenament de tot allò que ens és donat, siguem agraïts i la vida ens recompensarà amb la satisfacció dels éssers privilegiats.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

22 de març de 2018

A mesura que anem col·leccionant anys, constatem que la vida s’escola sense ni tan sols adonar-nos-en. Aquest és un tema de conversa habitual entre amics i coneguts, allò de “com passa el temps!” o “acabem de passar Nadal i ja som a l’estiu”. Quan això s’esdevé, vol dir que hem caigut en un cert automatisme que ens hauria de posar en alerta. Conduïm nosaltres la nostra vida o ho fan els esdeveniments?

Si som conscients de la força poderosa dels nostres pensaments, que ho som, i, per tant, també sentim la necessitat de pensar en positiu i d’alliberar-nos de tota càrrega negativa, hauríem de maldar per aconseguir alentir la rutina diària i proveir-nos dels silencis indispensables per contemplar i reflexionar. Només essent-ne conscients, podrem aconseguir que el ritme frenètic de la nostra societat, caracteritzada per una allau d’informació indigerible, no segresti tothora la nostra ment.

Tots, en algun moment de la infantesa o l’adolescència, ens hem dedicat a imaginar allò que voldríem arribar a ser quan fóssim grans, moments, per cert, que sovint es recorden amb aquella nostàlgia agredolça d’allò que podia ser i no ha estat. A mesura que arribem a l’edat adulta, i a causa de l’augment de responsabilitats i de la necessitat de treballar per cobrir les innumerables despeses que ens crea la societat de consum, sí o sí, ens sentim obligats a tocar de peus a terra i, a poc a poc, el dia a dia va anestesiant els nostres somnis. Si no fem res per impedir-ho, tard o d’hora, podem caure en el corrent feixuc i mancat d’encís de la rutina, oblidant els nostres desigs i les nostres fites, i condemnant-nos a una vida sense sentit.

Si som conscients d’aquesta realitat i en patim alguna conseqüència, hem de posar fil a l’agulla per revertir la situació. Per a això, us proposo un joc: agafeu un paper en blanc i un bolígraf i, a dalt de tot del full, escriviu la pregunta següent: Què m’agradaria fer si no tingués cap limitació? A continuació, deixeu volar la imaginació i aneu anotant totes aquelles coses que se us acudeixin, per més inversemblants que us semblin. Es tracta de recuperar aquesta eina tan important i tan poderosa que és la capacitat d’imaginar i, sobretot, de recuperar els nostres objectius i el timó de la nostra vida.

Mentre fem aquest exercici, val la pena observar com ens sentim, perquè si el fem a consciència, de ben segur, ens sentirem molt lliures i recuperarem tota la nostra força original. Recordeu que quan sortim de fàbrica no tenim cap límit, els límits són només a la nostra ment, conseqüència de la nostra cultura, les nostres creences, les nostres idees, la moral, etc. El més important de tot és arribar a la seguretat de què estem fent allò que nosaltres volem i no allò que els altres volen que fem.

Siguem agosarats i recobrem tot el nostre poder d’imaginar i de viure. Poder que neix amb nosaltres i que hem de fer tot allò que estigui al nostre abast per conservar sempre. Sense aquest poder esdevenim éssers grisos. Amb la imaginació, farem que el nostre pensament, que és creatiu, creï la nostra realitat, tal i com nosaltres la desitgem. Som-hi!

Regina Ferrando i Ferran

e-mail: regina@reginaferrando.cat

8 de març de 2018