Regina Ferrando

Una de les característiques de l’ésser humà és la tendència a pensar que els altres funcionen exactament com nosaltres, tenen la mateixa escala de valors, tenen els mateixos mecanismes mentals, s’emocionen amb les mateixes coses. Tant és així que, quan l’evidència ens demostra que no és així, tendim a pensar que els altres estan equivocats.

No tenim en compte que les creences personals es construeixen en funció de l’herència, les relacions desenvolupades, la cultura apresa i moltes altres constants que són personals i intransferibles. Això fa que cada ésser humà sigui únic i irrepetible i que cada un de nosaltres avaluï la realitat d’acord amb els seus paràmetres, que difícilment coincidiran d’una forma exacta amb els dels altres.

No tenir present aquesta realitat és la causa de la major part de desencontres i frustracions de la nostra vida, doncs ens converteix en éssers inflexibles i ens condemna a una vida plena de discussions i de lluites de poder.

Descobrir la nostra originalitat i la dels altres, en canvi, enriqueix la nostra vida, que pot passar de la rigidesa a l’acceptació i ens permet incorporar l’amor i el respecte a les nostres relacions.

Estar convençut que estàs en possessió de la veritat absoluta, és la millor prova per saber que estàs ben equivocat. És quan cal fer revisió del patrons i creences, des de la seguretat que ningú no està en possessió d’aquesta veritat.

Cal tenir-ho molt present: La veritat absoluta és com un mirall trencat, del qual cada ésser humà en conserva un bocí. La veritat absoluta, doncs, és la suma de totes les veritats individuals.

Quan som conscients d’això, esdevenim éssers tractables i respectuosos amb les opinions i creences dels altres, i passem de la intransigència a l’escolta activa, al respecte, a l’acceptació.

Cal que revisem constantment la nostra escala de valors, que està sotmesa, per la nostra pròpia evolució personal, a canvis constants. I, alhora, cal que escoltem amb atenció les declaracions dels altres que també tenen dret a canviar.

La capacitat d’acceptar el canvi constant ens permet la possibilitat d’avançar en el nostre camí personal i permet que donem la possibilitat a aquells que ens envolten de fer el mateix.

No ens entossudim a imposar les nostres creences, ans restem oberts a la vida, que a cada instant ens ofereix possibilitats per rectificar el nostre trajecte. Només així, podrem créixer sense esforç, de forma pacífica i amable, des del respecte més absolut vers nosaltres mateixos i vers els altres.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

24 de gener de 2019

Cada instant de la nostra vida és diferent de l’anterior i d’aquell que el segueix, per molt que la nostra visió limitada ens faci creure que tot continua amb una certa uniformitat. En cadascun de nosaltres hi ha un constant morir i néixer cel·lular que, de poder-ho copsar, ens en faríem creus. El nostre cos es renovella constantment i automàtica. Els nostres pensaments se succeeixen de forma vertiginosa per la nostra ment, alhora que experimentem un grapat de sensacions i d’emocions. I és que, gràcies a Déu, estem vius i en progrés constant. I aquesta vitalitat es veu enriquida per la vitalitat d’aquells que ens envolten. Tots estem en el mateix procés. La societat tota s’enriqueix d’aquesta cursa imparable que canvia, instant a instant, la nostra realitat.

L’inici d’un nou any ens fa l’efecte de nova etapa, per molt que es tracti, només, de la continuació de la vida. Per això, aprofitem l’ocasió per redreçar aquells aspectes de la nostra existència que ens grinyolen. El final d’any és, doncs, un temps de bons propòsits, de bones intencions, de bons desigs, sempre amb l’interès de progressar en el nostre cicle vital.

Enguany, s’hi afegeix una novetat que només s’esdevé cada deu anys, i és que el nou any acaba en nou, podríem dir, doncs, que encetem un any renou. Renoi!, ja cal que aprofitem l’oportunitat per esmerçar-nos a aconseguir que esdevingui molt millor que l’anterior, cosa, per altra banda, fàcilment factible.

Venim d’un temps de prova que ens ha trasbalsat en tots els àmbits, des de la nostra confiança a la nostra capacitat de reacció, passant per totes les pors que interessadament ens han volgut regalar. Avui, res no és com pensàvem fa tot just un parell d’anys. El canvi és de tals dimensiona que no ens resta cap àncora on agafar-nos, som a mercè d’elements que desconeixíem, o teníem per vells i caducs. Ara bé, tot aquest enrenou, lluny de veure’l com una desgràcia, cal que ens entossudim a veure’l com una gran oportunitat: l’oportunitat que ens brinda la vida després de fer-nos tocar de peus a terra.

En temps incert, toca reforçar, cadascú des del seu nivell, tot allò que genera confiança i bones vibracions. La vibració global augmenta en la mesura que cadascun de nosaltres augmentem la nostra. Davant la injúria, més que mai, cal escampar la veritat. No deixem de denunciar la injustícia des del respecte més exquisit. Reforcem els lligams amb el món que ens envolta, estimem-nos i cuidem-nos els uns als altres amb dedicació i tendresa, i no obliden que només la unitat, la bondat i la pau poden fer-nos sentir dignes del nostre destí.

Enviem molta llum a l’univers, als refugiats, als empresonats, als exiliats, als malalts, als governants de tota mena. Il·luminem-ho tot amb la torxa de l’amor. Tornem sempre bé per mal, no caiguem en provocacions malintencionades, fugim de l’insult, el judici i la calúmnia com ho faríem de la pesta. I, sobretot, no posem el cor en res que ens allunyi de la bondat i la pau. En aquest any renou, pau i bé per a tothom!

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

10 de gener de 2019