Regina Ferrando

Som éssers espirituals per naturalesa. Vinguem d’on vinguem, vivim com vivim, l’objectiu principal de la nostra existència és l’equilibri entre la relació amb nosaltres mateixos, amb tot allò que ens envolta i, com a colofó, amb allò que ens transcendeix.

Les persones espirituals, externament, no es diferencien de les que no ho són. Tenen un nas, dues orelles, dues cames… com tothom. No els llueix una aurèola sobre el cap, ni leviten, ni van necessàriament cada dia a l’església o a la mesquita.

Les persones espirituals es diferencien de les altres només en la manera com viuen. En la quantitat d’amor incondicional que desprenen i en el respecte que demostren per tot allò que les envolta. No miren d’arreglar-nos la vida, no donen consells, no imparteixen normes, no pretenen ser mestres de res ni de ningú, simplement flueixen per la vida en total harmonia amb l’Univers.

Massa sovint, imbuïts per tòpics, ens imaginem una estampa determinada d’aquelles persones que han adquirit un nivell de consciència superior, que els permet gaudir plenament de la vida, perquè viuen constantment aquí i ara i respecten els altres amb una gran escrupolositat. Ens imaginem mirades perdudes en l’infinit, rostres il·luminats i aspectes angelicals.

Així, moltes vegades, caiem en la temptació de mostrar una disfressa evolucionada de nosaltres mateixos, que l’única cosa que fa és amagar una personalitat reprimida, que precisa constantment l’aprovació dels altres per sobreviure.

La vertadera espiritualitat ens permet reconèixer i gaudir de la soledat que és intrínseca a tots els éssers humans. Tot i que visquem envoltats de gent, la nostra felicitat més íntima depèn de la nostra relació amb nosaltres mateixos, de la capacitat d’acceptació de totes les nostres mancances, de l’expressió lliure i respectuosa de les nostres emocions, de la transparència dels nostres pensaments i de l’esperit de servei senzill i tossut a fer la vida fàcil a tots aquells que ens envolten.

No ens hem de deprimir si no tenim visions sobrenaturals, si en la nostra vida no hi ha res d’extraordinari, si no sentim música celestial als nostres timpans o si passem desapercebuts.

La nostra obligació primordial és ser feliços fent feliços a aquells que ens envolten i en això hem d’esmerçar tot el nostre esforç. Tota la resta esdevé secundari i irrellevant i, fins i tot, superflu si ens impedeix acomplir la nostra missió.

Per això, cal que ens plantegem un treball conscient i constant que ens permeti adquirir les eines necessàries per esdevenir éssers complets. Si aconseguim ser feliços a cada instant, haurem acomplert amb la nostra comesa i, com a recompensa, esdevindrem un regal per a aquells que ens envolten.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

20 de setembre de 2018

L’inici d’un nou curs és sempre una ocasió per revisar la nostra manera de viure, de treballar, de veure les coses… És com començar de nou tot allò que podríem donar per vell i, alhora, és moment d’aplicar a la nostra vida els aprenentatges d’etapes anteriors. Seria molt trist que, per una manca de consciència, comencéssim una nova etapa amb la rèmora de les velles mancances. Tots i cadascun de nosaltres té coses per aprendre, però, sobretot, té coses apreses per no reincidir en errors del passat. Això vol dir que, després del relaxament estiuenc, hem de maldar per tenir plena consciència del present, per no repetir assignatures que ja tenim superades.

Siguin quines siguin les circumstàncies el més important és com ens afecten personalment, i això sí que, si ens ho proposem, podem canviar-ho.

Hem de tenir present que el món que contemplem, no és més que una projecció del nostre estat mental. Allò que ens inquieta de l’exterior és la imatge nítida d’allò que ens inquieta i ens manlleva la pau interior.

Però, nosaltres, éssers humans evolucionats i amb una consciència expandida, som capaços, quan ens ho proposem, de veure les coses d’una altra manera. Això no vol dir que intentem disfressar una realitat concreta i indefugible, sinó que triem viure la vida des d’una nova dimensió.

Afortunadament, no som màquines que actuem automàticament, sinó que som persones en canvi constant immerses en una realitat que també està sotmesa al canvi. Així, ens podrem adonar que ni hi ha cap moment a la nostra vida que es repeteixi exactament com cap d’altre i que la trampa de la rutina és només un engany de la nostra ment.

La nostra felicitat depèn, únicament i exclusiva, d’un seguit de potencialitats que tots posseïm i que hem de ser capaços de desenvolupar, si no volem caure en el desànim enganyós que ens fa creure que tot segueix igual.

Aquestes capacitats ens permeten concebre la nostra vida no com un problema a resoldre, sinó com un misteri a viure. Ens fan sentir agraïts, cada matí, de la continuïtat de la nostra existència, vivint-ho com una nova oportunitat per créixer i avançar pel camí que ens és destinat: el camí de la felicitat.

Cada instant pot ser diferent si ens ho proposem. Cada encontre, cada mirada, cada somriure són únics i irrepetibles. Només cal mirar la vida amb ulls acabats d’estrenar, com els dels infants. Cadascun de nosaltres pot fer que la seva vida tingui sentit, sigui quin sigui l’entorn.

Es tracta, doncs, de sacralitzar cada instant, des de la seguretat que anem creant la nostra existència d’acord amb la quantitat de confiança, de goig, de poder, d’amor incondicional, de creativitat, d’intuïció i de visió profunda que regni a la nostra vida.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

6 de setembre de 2018