Què ens fa vulnerables?

Família, ens toca viure una experiència tremenda de vulnerabilitat, que no deixa ningú indiferent i que ens unifica en una mateixa vivència: la incertesa més absoluta. Sabem per experiència que en aquesta vida res no passa perquè sí. El primer que hem fer, doncs, és conjurar-nos perquè, passat el daltabaix, no tornem a cometre els mateixos errors que ens han dut fins aquí.

El confinament és formidable per parar el cos, parar la ment i gestionar les emocions. Això vol dir anar cap endins per calmar el nostre interior i des de la calma irradiar al nostre entorn. Ningú no diu que això sigui fàcil, però ningú no pot dir que sigui impossible. Fins ara, podíem tenir l’excusa de la feina, de les obligacions, de les múltiples activitats que hem permès que ens assetgessin, impedint-nos, en moltes ocasions el gaudi profund de les coses senzilles i autèntiques.

Ens hem de conjurar, doncs, des d’ara mateix, a no deixar escapar cap ocasió per viure a plena consciència, amb esperit crític però amb el cor a la mà. Donant importància a les coses que en tenen, que tots sabem quines són, i aprenent totes les lliçons que les circumstàncies ens brinden, renéixer a una vida  nova.

Som vulnerables quan deleguem en altres la nostra responsabilitat; quan posem el cor en coses sense d’importància; quan deixem que la por ens paralitzi; quan vivim enutjats amb tot i amb tothom; quan oblidem la contemplació de la natura i, el que encara és pitjor, la maltractem amb la nostra manera de fer; quan per inconsciència perjudiquem algú; quan no tenim cura de nosaltres mateixos, ni dels altres; …

Està escrit: “ No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com vestireu. No val més la vida que el menjar, i el cos que el vestit?” (Lc 12,25).

L’adaptabilitat a totes les circumstàncies, l’acceptació de la realitat, sigui quina sigui, i la confiança més absoluta en el procés de la vida, ens donen la força necessària per resistir qualsevol situació i, el més important, potencien el nostre sistema de defenses, cosa que ens permet ser més forts enfront de malalties.

Així, doncs, en aquests dies de reclusió forçosa, de parada total, que la vida ens ofereix, cal que siguem prou intel·ligents per descobrir les mancances que, com a éssers humans i com a societat, ens han dut fins aquí i siguem capaços de donar els cops de timó que facin falta per aconseguir una societat d’éssers conscients capaços de viure respectant-se ells mateixos, respectant els altres i respectant la natura.

La vida ens ofereix sempre una altra oportunitat, encara som a temps de redreçar el desgavell i, amb una consciència més plena, sabrem exigir als nostres governants uns valors humans, una ètica i una moral que coincideixin amb els valors humans, l’ètica i la moral que nosaltres haurem conquerit. Recordem sempre que cada dia surt el sol i tot recomença.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

26 de març de 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*