PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

Estem condicionats per la economia, te repercussions socials, la ideologia no hi te res a veure, només el domini del poder, la cobdícia.

Crisi, o el que anomenen crisi, els experts en diuen paradigma, si estant afanyant a explicar-se’l ells mateixos, des de tots els angles possibles.

Estem atrapats en el que uns quants han creat, els que dominen els mercats del deute, endeutar els estats, atrapats en aquest guirigall on els responsables no són visibles, i per increïble que sigui o sembli una conspiració, és el govern real del món, són els qui fan i desfan en el món, els que fan i desfan, els responsables de la guerra econòmica, els senyors de la guerra. Cadascun dels estats s’hi dobleguen. Sí, és un paradigma. El domini el món.

Se senten xiular les bales, es bombardegen països, s’enderroquen dictadors, sen imposen de nous, es munten estratègies rebels, per dominar els recursos.

Ja pots ser un bon professional, pots tenir ètica i sentiments humanistes, o intel·ligència. Creure’t que amb aliances pots canviar les circumstàncies en grups afins, en associacions o partits polítics i creure’t que per voluntat popular es pot canviar el futur. Voler creure en la democràcia, que només és una utopia, en que els humans somnien, com creure en un més enllà de la realitat. Tots portem la motxilla col·lectiva de l’esclavatge al poder de la economia.