PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

La podridura
de l’imperialisme americà
s’expandix com una marea negra, en aquest cas roja per la sang que
provoca al seu pas, i no cessa, a pesar que Europamèrica
ens mantinga entretinguts amb les pretesos
cuades finals de la seua intervenció
en el genocidi libi.
L’àguila americana és així. Planifica el seu vol; sobrevola
sobre terres que estan lluny del el seu també fals estat de
benestar, esperant el moment idoni per a atacar, assolar i destruir,
primer; intervé, sota l’eufemisme de
prestar ajuda humanitària en el
mateix territori que les seues armes i els seus militars han ajudat a
destruir; participa i paga els favors deguts a altres xicotets
impostors, amb els que es juga al monopoly
el món, especialment el tercer món i el món àrab, per mitjà de
la garantia de permetre’ls participar, junt amb ella, en la
reconstrucció del país assolat i, finalment, una vegada plantada la
llavor imperialista i assegurada la collita, per mitjà de la
imposició d’un dirigent titella que haja aprés de memòria les
bases de la doctrina americana i s’entregue amb fe a donar-les a
aprendre als ciutadans del país intervingut, planifica una nova
etapa letal del seu vol, triant, d’acord a l’aroma més o menys
intens a petroli i a beneficis econòmics, una nova diana, amb forma
de país, amb silueta de ciutadans famolencs i dèbils.

Després de Líbia,
la diana pròxima, el punt d’atac següent, de l’àguila
americana és la banya d’Àfrica,
un atac que intentarà, com és obvi, recaptar beneficis econòmics
(venda d’armes, per exemple), beneficis relacionats amb recursos
energètics a un cost inferior i, a més, permetrà l’enfrontament
indirecte amb el gegant Xinés,
molt instal·lat en eixe territori amb empreses relacionades amb les
fonts energètiques i amb Rússia,
una altra de les assignatures pendents americans.

Fa unes setmanes, quan la terra de Líbia
encara estava coberta amb la sang
del genocidi induït i sustentat per l’Europamèrica
actual, Obama va ordenar el
desplegament de més d’un centenar de soldats, ensinistrats per a
operacions especials, en el centre d’África. Formaven part d’una
ofensiva l’objectiu del qual és assassinar, com sona –“acabar
amb”, diuen ells- al líder del LRA
, l’Exèrcit de Resistència del Senyor, un grup de rebels que
mantenen, des de fa dècades, una feroç batalla contra el govern
d’Uganda.

En paraules d’Obama, evidentment, aquesta
peça de música militar no sona així. Segons va dir l’ensinistrador
de l’àguila americana, en una carta dirigida al Congrés dels EUA,
es tracta d’un “reduït equip de combat, el desplegament de la
qual té com a objectiu ajudar
a les forces africanes en l’eliminació del líder Joseph Kony, i
els dirigents del LRA en el camp de batalla.”

Misteriosa i sobtadament, després d’haver
passat dècades mirant cap a un altre costat quan els crits de fam
canina aborronadora dels ciutadans africans es propagaven per l’aire
fins a arribar al cel de la neta Amèrica, on emmudien, a Obama i als
seus militars els IMPORTA, i molt, les “atrocitats” del LRA “en
la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo i
Sudan del Sud, que tenen un impacte
desproporcionat sobre la seguretat
regional”. De nou, les unitats de
mesura amb què el món ha de mesurar
l’impacte sobre la seguretat regional (després ja s’encarregaran
de que el terme canvie i siga nacional
i, finalment, internacional)
són les dictades per Amèrica, la poderosa i infal·lible.

Obama, sense cap tipus de pudor, reclama fons
per a sufragar la intervenció, la justifica i inclús vaticina la
seua “futura necessitat”, un futurible
que ja està determinat
per endavant, que valdrà per a
argumentar que la intervenció militar cresca, el nombre de militars
i armament americà s’eleve, i s’estenga als “països veïns”,
incloent el sud de Sudan, la República Centreafricana i el Congo. El
president d’Uganda, Museveni,
és un titella submís, simpatitzant de l’imperialisme americà,
que recolza i col·labora obertament amb la intervenció militar
orquestrada per Obama. Curiosament, el portaveu de l’exèrcit
ugandès es va expressar a l’agència Reuters en termes pretesament
neutres:
“Encara que no hem sol·licitat aquest suport americà, li donem la
benvinguda.Kony és una amenaça la seguretat regional”

Tant el dirigent americà com el president
ugandès han tractat de minimitzar la importància de la intervenció
militar, la cooperació americana, adduint que es tracta d’una
operació que pretén limitar-se a un
període de temps curt, uns mesos,
encara que és de domini públic que esta suposada
brevetat, les reiterades
referències públiques a la mateixa, no són una mostra de
sinceritat americana, molt al contrari, respon a un intent de
tranquil·litzar a un sector dels nord-americans, cansat de les
guerres en què participen els EUA, suspicaç davant del que pareix
l’absència de plans, de directrius, d’un “Obama que els ha
portat a estar involucrats en les guerres a Afganistan, a Iraq i
Líbia. “

El president d’Uganda, en cada una de les
seues aparicions públiques, insistix en el fet que no ha de
qualificar-se la participació americana darrere del terme
desplegament de “tropes”,
en un intent de calmar a l’oposició política en el seu país. La
millor alternativa, segons Museveni, és nomenar-los “personal
d’EUA” i no tropes. D’aquesta
manera, el líder ugandès intenta restar importància a la situació
i al fet, ocultar el pacte previ del titella amb el titellaire i,
d’altra banda, tindre una oportunitat per a enorgullir-se i
permetre’s un atac d’egolatria al dir que “Uganda no necessita
que EUA vinga a lluitar per ella ja que ella mateixa posseïx un
exèrcit preparat i suficient”, el que contradiu, per poc que es
pense, la impossibilitat, fins a la data, d’acabar amb el moviment
rebel i el seu líder.  A més, Museveni intenta emmudir
l’existència d’una resistència de la població, no sols a
Uganda, sinó en Àfrica, generalitzada, que es nega a acceptar que
els EUA s’integren en la seua política únicament per a
intervindre quan, on i amb el dirigent que ells trien i no per a
col·laborar al desenrotllament dels països “necessitats”
d’alliberadors.

No hem d’oblidar que EUA
ja ocupa una important base militar
a Djibouti, Camp
Lemonier, on es coordinen els vols
i operacions d’avions americans i les operacions dels avions de
combat americans que sobrevolen diàriament Iemen
i Somàlia, així com les
operacions militars d’EE.UU en Àfrica oriental i central, com a
part d’intervencions americanes, amb el suport més o menys vetlat
d’Europa, sobre Àfrica, com la guerra de Líbia o l’enderrocament
del líder de Costa de Marfil, induït i recolzat per França.

Els EUA van incloure al LRA fa anys dins de la
llista d’organitzacions
terroristes perilloses. En
2008 ja va atorgar  a esta
espècie de milícia religiosa sectària dirigit per Joseph Kony, qui
diu ser un “portaveu” de Déu, l’etiqueta d’organització
terrorista global.  Els EUA
no estan preocupats, ni és esta la raó que ha motivat la seua
intervenció, per les acusacions que es mantenen contra el LRA, a qui
se li atribuïxen atrocitats innumerables al llarg d’estos últims
25 anys, que inclouen segrestos infantils, per a forçar els xiquets
a lluitar per la milícia, i violacions, entre altres.

A l’àguila americana, de nou, la qual cosa
li motiva per a haver iniciat el desplegament de les seues ales és
el seu desig de fer valdre els seus interessos imperialistes en el
continent  africà i contrarestar
l’auge de la influència en la zona de Xina i Rússia.
Amb la intervenció a Uganda,
els EUA obrin l’accés directe a
Sudan, un país que és una gran
preocupació per a EUA, no per la fam i la pobresa de la seua
població, per descomptat, sinó perquè, després de la divisió del
país, Sudan del Sud va declarar la seua independència i,
CASUALITAT,
posseïx immenses RESERVES
PETROLÍFERES, sent un dels
principals proveïdors de petroli de Xina.

També fa unes setmanes, el ministre de l’Interior
de Sudan va afirmar que el nord de Sudan està proporcionant suport
perquè el LRA organitze atacs transfronterers d’Uganda en el sud
de Sudan i va avisar de que certs punts estratègics situats al llarg
de la frontera entre Uganda i Sudan del sud seran “reforçats”
per a evitar els atacs del LRA, òbviament els americans acudiran
sol·lícits a brindar la seua ajuda salvadora.

Com a idea final i resum, cal recordar un cable de
Wikileaks, aparegut al febrer de l’any passat, en el que s’explica
que Washington seguix de prop la creixent influència econòmica de
Xina a Uganda: “…els vincles econòmics de Xina d’Uganda
continuaran augmentant en tots els fronts pel que és i es convertirà
en un dels principals inversors estrangers en el país…“