El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Si vols pau, prepara la guerra

Deixa un comentari

Aquesta setmana que som a punt de tancar ha estat una setmana més basca que catalana.

Si, ja sé que en Mas ha enviat una carta, que en Margallo ha amenaçat la Muriel Casals, que en Morenés ha tret l’exèrcit en llurs paraules i que en Navarro i en Rubalcaba van construint la seva neoparla entorn d’un mot – federalisme- que cada cop és més polisèmic i menys clar.

Però és que els veïns del ponent més ponentí del Pirineu han vist com, en set dies:

1.- els Tribunals no trobaven base legal pel tancament d’un mitjà de comunicació ni per l’empresonament, ja patit, d’alguns dels seus periodistes;

2.- l’Asociación de Victimas del terrorismo i el Govern del PP preferien moure el galliner mediàtic enlloc d’actuar com a acusació particular contra l’acte d’ex-presos bascos a Durango, posant el dit en un jutge que, per actuar tal i com li deien aquesta gent, havia de prevaricar.

3.- el col·lectiu de presos bascos, que inclou membres d’ETA, però també d’altres que no ho són, feien una nova passa dins d’un irreversible procés de pau que compta amb supervisió internacional.

4.- els mateixos presos, uns quants anys després de l’execució de Yoyes, seguien les seves passes i acceptaven la legalitat vigent per al compliment de les seves penes.

5.- el Govern de l’Estat, a través del seu Ministeri de l’Interior, responia a aquests avenços amb una operaciócontra els advocats dels presos que, si més no, resulta de dubtosa legalitat i, per postres, filtrant una informació que 26 minuts després havien de corregir, ja que suposava un preavis als objectius de la mateixa.

I acabarà aquest cap de setmana amb un oceà inundant Bilbo per la pau i l’apropament de presoners a casa seva.

Aquesta setmana doncs ha estat la setmana d’Euskal Herria, una Euskal Herria que va deixant les armes i que troba en Catalunya un model de persistent lluita per l’autodeterminació, la democràcia directa i, si les urnes ho escullen, la independència d’un Estat, l’espanyol, que fa aigües per totes bandes.

NOTA DE MIGDIA:
Aquest matí, l’antic director general de Justicia dels Governs valencians d’Eduardo Zaplana i Francisco Camps ha prohibit la manifestació d’aquest cap de setmana a Bilbo (vilaweb). La història ha demostrat que la mar sempre erosiona les roques. Esperem que Euskadi no actui com un brau i respongui a la provocació, tot seguint el camí pacient i valent cap a la pau.

Aquesta entrada s'ha publicat en 03a. Política el 10 de gener de 2014 per Lluís Mauri Sellés

  1. Al punt 2 hi ha una errada: l’acte de Durango va ser la lectura d’un manifest, no va ser cap roda de premsa. És més, un periodista, al preguntar si algu dels sotasignants del manifest creia convenient demanar perdó, va ser retirat/expulsat de la sala.

    A les rodes de premsa, si cal, hi han preguntes i, si cal, respostes. No es pot anomenar “roda de premsa” a l’acte mediàtic que el senyor Rajoy va fer mitjançant un visionat d’ell mateix llegint un comunicat, o el que han fet aquest col·lectiu a Durango.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.